ULTRATRAIL SERRA DEL MONTSANT 2012!!!!!

Divendres 19 d'Octubre, els partes meteorologics eren cada vegada pitjors, es preveien fortes tormentes per dissabte, tot apuntava a que una vegada mes seria un dia èpic!!!!!

Dissabte 4:45 de la matinada, sonaba el despertador, bfffff havia arribat el gran dia, a les 5:15 cap a la gasolinera penedes on haviem quedat amb el Jordi Martí, el Sebastien Monges i el Junior, aqui començava l aventura direcció cap a Cornudella de Montsant.

Aki tenim la gran familia cremapota del Penedes!!! Sou un cracks!!

A les 7::00 del matí, ens plantavem a Cornudella, seguidament protocol d aterrisatge, buscar un bar per fer el cafetó i la cagadeta jajaja. Allà ens retrobem amb dos companys mes, el Gerard Martí i el Jordi Garcia, carai quina gran familia formem!!!!!
Recollim dorsals, i es comencen a fer presents els primers nervis, tot començaba a tenir sentit, ens comencem a preparar i cap al control de sortida, on ens revisaben les maletes amb el material obligatori.

Gran company de viatge Sebastien!!!

A les 9:00 al "briefing" de la carrera ens avisen que han retallat 7km per culpa del mal temps.Tot estava a punt per començar.
Una forca de diable de correfoc s'encenia per donar pas al tret de sortida, l'aventura començaba!!!!
La carrera havaia començat, rapidament ens ajuntem el Jordi, el Sebastien i jo i a les primeres pujades sortint del poble, comencem a adelantar posicions. Passem pel primer control els tres juntets, la carrera havia sortit rapideta, el Jordi estava fi i va començar a marcar un fort ritme el qual el Sebastien i jo no vam voler seguir allo era molt llarg i no era questió de tirar massa fort. Passem pel segon control el Sebastien i jo, el Jordi ja marxava per davant nostre,  mentres que el Gerard, el Junior i el Jordi seguien darrere, agafem bon ritmet fins arribar a Ulldemolins, tercer control i primera parada tècnica, allà m'esperava la meva familia, la Silvia, la Xenia, el Joan i la Sussana. Bfffff quina energia extra nomes de veure'ls era el km 15 i aprofitem per carregar bidons i menjar una miketa.

El Sebstein i jo fixant al control de Ulldemolins!!!!

 Reprenem la marxa jo i el Sebastien a bon ritmet direccio Margalef i  la Bisbal de Falset els kilometres anaven caient va ser a partir de la Bisbal al trobarnos una bona pujada quan vai començar a notarme una mica buit feia molt de rato que no menjaba res, la pujada al Mas Serrador se'm va fer durissima, el Sebastien va imposar un bon ritme i hem costava seguil, va començar a ploure amb una certa intensitat, quan hem vai donar conte de que m estava quedant sense aigua als bidons, merda quina cagada allo hem passaria factura, sort del Sebastien que m anava donant aigua. Quina pujada mes dura, collons no s'acabava mai. Finalment aconseguim arribar al control de dalt de la pujada sense saber la baixada que ens esperaba. Al començar a baixar direcció Cabacés, tela marinera no paraba de ploure, la baixada era infernal amb el fang fins als turmells, allo era un riu de fang que "heavy" no ser si era pitjor la pujada que haviem fet o la baixada aquella amb aquell fang. la gent començava a estar triturada i aquella baixada mataba a qualsevol. Finalment aconseguim arribar a Cabacés, després d'aquell tram tant dur les potetes començaven a fer una mica de figa, però a Cabacés m'esperava la meva família altre cop nova injecció d'energia. Aprofitem per fer una parada tècnica, menjar pasta, un tros d'entrepa, ibuprofeno que no falti, canvi de samarreta, ens posem el ""gore" agafem els pals i entre als aplaudiments de tota la gent reemprenem la marxa!!!!
Ja portavem 54km, encara ens en quedaven 40, casi res jajaja, pero ja teniem mes de la meitat al sac!!!!!

Control de Cabaces Km 54!!!

Ens quedava la part mes dura de la carrera, va començar a ploure molt fort, practicament no es veia res a 3 metres, els corriols eren rius d'aigua i fang, la carrera s'enduria per moments, però nosaltres seguiem endavant, cap al km 60 vaig començar a notar petites rampes als abductors, aqui va començar la lluita del meu cap, el terreny cada vegada era mes dur cada trepitjada era una petita relliscada i les cames se'n resentien.  Passem el control de la Figuera i novament una baixada impracticable, molt de fang, i sota una pluja intensa anem tirant avall direccio la Vilella Baixa i la Vilella Alta allà el terreny era una mica millor, sense tant de fang i ja no plovia tant. Vinga va que ja ho teniem, sortim de la Vilella Alta direcció Escaladei, ens esperaven uns 6km i uns 250m de desnivell positiu!!!!!
En arribar a Ecaladei, parada tecnica, mengem una mica, uns traguets de Coca-Cola, un ibuprofeno i seguim endavant!!!!!
L'aventura feia rato que s'havia endurit per culpa del fang i la pluja, peró nosaltres seguiem amb lo nostre, ens posem el frontal, i..... "sin prisa pero sin pausa" agafem direcció la Morera de Montsant penultim control de la carrera, ens quedava un tros molt dur, se'm va fer etern arribar al poble, unes pujades bastant dures hem recordaben com tenia les potetes!!!!! Finalment aconseguiem arribar a la Morera de Montsant.
Collons!!!!!! Ja ho teniem a tocar, 8km de petits tobogans i veuriem les llums de Cornudella de Montsant un altre cop!!!!
El terreny seguia molt complicat, pujades amb un pam de fang, les cames ja no responien portabem 86 km i tot era ja un suplici, però mica a mica seguim endavant. Vam començar a agafar un bon ritmet tot ilusionats de que ja arribabem i just abans de l'ultim control encara vam adelantar a tres corredors, fitxem al control i gas cap avall ja veiem la llum del poble, ràpidament ens vam plantar al poble, l'alegria ens desbordaba ho haviem aconseguit un altre cop una ULTRATRAIL mes al nostre curriculum, havien sigut un munt d'hores d'alegries i patiment, la gent del poble ens aplaudia efusivament mentres se'm posava la pell de gallina, carai quina sensació, no es pot explicar amb paraules, lo que si ser segur es que no es pot pagar amb diners.
I.................. després de 92km i 12h42min el meu company Sebastien i jo fixavem al control de meta.
Resultat final posicio 40 i 41 i 1ers classificats per equips TERRADESPORTS VILAFRANCA!!!!!!

FELICITATS GERMANOT!!!!

M'agradaria felicitar al meu amic Jordi Martí el qual va fer 9ena posicio amb un temps de 10h58min ets molt gran titu, una vegada mes demostrant que ets un crack, encara haig d aprendre moltes coses de tu!!!!! Gran carrera germanot!!!!!
I donar les gracies a la meva familia per seguirme d'aprop i ajudarme en moments dificils!!!! I no hem vull oblidar de tu Oscar ets el que fas possible que jo aconsegueixi aquets reptes gracies!!!!!!!!

UltraTrail Nuria Queralt 2012

Era divendres dia 29 de juny, feia temps que esperava aquesta carrera, per fi havia arribat, era l'hora de preparar les coses i anar cap a Berga, allà ens esperava una altra bestia parda, el Cesc, quin crack!!!!
Vam agafar la comanche del Pep direcció cap el càmping Berga Resort amb els nervis corresponents abans d'una gran carrera i vam passar la nit.
 Per fi era 30 de juny, havia arribat el dia, eren les 6 del mati i el despertador sonava per començar el que seria un dia llarguíssim, ple de bons i mals moments. a les 7 del mati agafem l'autocar direcció Queralbs on pugem el cremallera que ens portara fins a Núria, lloc on a de començar la carrera. Un cop hem arribat a Núria amb meus companys de viatge i grans amics, el Pep i el Cesc recollim el dorsal i seguidament ens comencem a preparar per la gran sortida!!!!

<><>

Moments abans de la sortida amb el Cesc i el Pep!!

Molt nerviosos, agafem posicions capdavanteres a la mateixa línia de sortida, quin parell de sonats... estavem davant de tot!!!
A les 11 del mati "patam" comença la carrera!!!, sortida rapideta darrera d'aquells dos fieres en direcció Fontalba. Vaig baixar el ritme en trobar les primeres pujadetes, ràpidament hem van fer pujar les pulsacions i vaig començar a agafar un ritme suau però constant, feia molta calor i teníem 92 km per endavant, fins el primer control cap problema, la carrera fluia molt bé. en arribar al control vaig fer una paradeta petita per agafar un parell de talls de síndria i endavant! començava lo bo, de repent i amb la síndria encara a la gola, aixeco el cap i... tenia davant el primer desnivell important de la carrera, el pas dels lladres, deu ni do quina pujadeta fins a quasi 2600m d altitud, durant la llarga pujada d'uns 3 km i uns 700m de desnivell, vaig començar a notar com tibaven els músculs de les cames, vaig treure els pals de la maleta i amunt!!!! En arribar a dalt de tot ens esperaven uns kilometres de baixada amb algun repexonet que altre fins arribar al segon control, en ell vaig començar a carregar els bidons que ja s'ha havien buidat, i ràpidament... gas cap avall! direccio cap a la Molina!!!! Desprès d' uns km de baixadeta al creuar la collada de Tosses hem vaig trobar amb una família que estava veient com passava la gent i l home s'em va acostar tot oferint-me un glassó, mel vaig posar a la boca i... quina manera de refrescar, una sensació brutal donada les temperatures altes que ens estaven castigant! Vaig començar a notar que tenia gana, quant de cop, desprès de baixar bastant lleuger, arribava al tercer control, La Molina, allà m'esperava un bon plat de pasta. M'ho vaig prendre en calma, ja que sabia que la pujada, el coll de pal seria molt dura, desprès d'uns 15 minuts i d'haver recarregat els bidons vaig començar a tirar amunt ja que m'esperava una bona pujada d'uns 6 km i uns 650m de desnivell, va ser en ella on hem vaig donar compte de la calor que feia, entre la calor i el vent que t'assecava la boca, hem vaig pulir molt ràpidament els dos bidons d'aigua i a mes o menys a 1 km de coronar el coll de pal, desprès de portar un rato sense veure, perquè m havia quedat sense aigua, vaig començar a notar uns símptomes importants de deshidratacio, com la pell de gallina i mareigs, vaig agafar la primera ombra que vaig trobar i hem vaig esparracar al terra a l' espera d'algú que hem pogues donar una mica d'aigua.

Coll de Pal!!!!

Desprès d'un 5 minuts tirat al terra va aparèixer un dels meus salvadors, un home, hem va omplir un dels meus bidons d aigua el qual hem va permetre arribar al seguen control, quin tio mes gran!!! si senyor!!! vaig arribar al control i vaig veure uns talls de sindria,sem feia la boca aigua, així que vaig començar a deleitarme amb uns bons talls, vaig carregar els dos bidons i vaig continuar per una pujadeta que es deixava fer bé però amb una baixada que es va fer interminable fins a Bagà, vaig arribar amb els genolls doblegats, quina baixada mes dura!!!! Desprès de 7h i 20 min estava a la meitat de la carrera!! Vaig fer una parada rapida ja que m havien dit que un dels meus amics estava a 10 min, així que vaig menjar uns talls de meló sense imaginar que estava apunt de patir el moment mes xungo del viatge. En sortir de Bagà, una pujada fortíssima hem va posar en un punt molt critic, vaig començar a notar com dintre meu algo començava a fallar, tenia molt mal de panxa i nauseas, va ser molt dur perquè tenia ganes de vomitar però, no podia, van ser uns kilòmetres molt llargs fins arribar al seguent control el qual hem vaig tirar al terra com un drap i desprès d'un ratet va arribar el meu segon gran salvador, un home d'uns 45 anys amb experiència que en veurem allà tirat es va acostar interessat per mi, li vaig explicar el que hem passava i hem va donar un parell de consells, hem va dir que intentes vomitar i desprès hem prengues un ibuprofeno, en el primer moment vaig pensar que estava sonat, però al cap d uns minuts estava tant cardat que vaig decidir fer-li cas...

Llavors va començar la meva recuperació miraculosa gracies als consells d'un "veterano" de guerra. Al cap de 5 min d'haver seguit els seus consells, vaig decidir aixecar-me i seguir endavant, ràpidament hem vaig donar conta de què m'havia recuperat i vaig agafar un bon ritme fins al seguen control, Saldes. En arribar al control de Saldes vaig fer una parada tècnica per canviar la gorra pel buff i el frontal ja que havia entrat la nit. A Saldes va ser on vaig conèixer en Carlos, el que va ser un bon company de viatge durant la nit. Vam decidir afrontar junts la pujada mes bèstia de la prova, després de 62km ens esperava una pujada de 10km i 1400m de desnivell possitiu..."tela marinera". Vam començar a pujar a bon ritme, la veritat es que fins al seguen control que estava just a la meitat de la pujada hem va portar bastant collat, però, un cop vam parar al control i desprès d'uns traguets de coca-cola vam rependre la marxa i ja vaig ser jo el que vaig marcar el ritme pujant a la famosa Gallina Pelada, quina pujada mes dura, les cames ja no responien i ja feia estona que l'únic que et feia seguir era el cap i el cor. la pujada era interminable i feia un vent fred que ens estava maxacant així q vam parar per posar-nos el paravent i vam continuar pujant com podíem ja que el fred ens contracturava les cames. Un cop vam arribar al cim, vam començar a baixar ràpidament per una baixada super tècnica d'uns 2 km fins arribar al seguent control en el que ens vam menjar un parell de sandwitch, varem pendre uns traguets de coca-cola junt amb un ibuprofeno, ja que tenia un genoll que hem feia la guitza desde feia uns kilometres. Cuant el carlos i jo vem estar apunt vam agafar pista avall a un bon ritmet, fins i tot vem agafar un parell de corredors. Jo hem tornava a notar ple d'energia. El Carlos ja feia rato que hem deia que no podia mes,però jo el feia seguir, rapidament ens vam plantar a l'ultim control i va ser llavors quan hem va dir que tires jo sol,que ell no podia seguir el ritme que li havia imposat desde el control anterior, hem va saber greu ja que portàvem moltes hores junts, però jo hem notava fort, vai reprendre la marxa sol m esperava la ultima pujada de la carrera la del Santuari de Queralt, uns 400 m de desnivell positiu i ja ho tindria, vai agafar un ritme altet, amb l'única companyia dels meus pals vaig comença a pujar amb força i cuan ja portava uns kilòmetres de pujar a bon ritme vaig agafar a un parell de corredors i vaig adonar-me de que portava un ritme molt alt, així que vaig seguir tirant tot baixant rapidet, vaig avançar a un altre corredor, estava emocionat, feia rato que veia les llumetes de Berga, sabia que ho havia aconseguit, un parell de kilòmetres i entrava a la meta així que vaig accelerar pels carrers de Berga tot emocionat, encara vaig tindre temps d'avançar un parell de corredors mes. Després de 17h i 30min vaig travessar la línea de meta en la posició 37!!!! , després de moments molt durs, després de moments molt bons, ho havia conseguit!!! La sensació que el meu cos va experimentar no la puc explicar, va ser una explosió d'alegria immensa!! REPTE CONSEGUIT!!!!!!!!!!!!!!

Vull aprofitar donar les gracies a tots els que han fet possible que aconseguís aquest repte de tal magnitud!!!!! AMICS, FAMILIA, PREPARADOR.....