EHUNMILAK ULTRATRAIL( el viatge de les 100 milles)

Despres, de una semana de nervis i estrés havia arribat l hora de fer les maletes i agafar rumb cap al País Vasc!!!
A les 4.30 del dia 11 de Juliol el Jordi i la Virgi hem recullien per casa per començar aquesta aventureta. El viatge buffff que us explicare del viatge les coses no començaven gaire be ja que ens varem perdre com 3 vegades tardan el doble del previst per arribar a la  casa rural situada a Lazkao. Finalment a les 2 de la matinada conseguim arribar.
A les 9 del mati del 12 de Juliol sonaven els despertadors, el dia assenyalat desde feia mes de un any havia arribat. El Jordi, la Virgi i jo ens plantem al jardinet de la casa a fer un bon esmorzar. Segudament agafem el cotxe per dirigirnos a Beasain per fer tot el protocol de recollida de dorsals. Una organitzacio Excel.lent aquets vascos ho tenen tot controlat, materials obligatoris.....  Feia una calor d'espant no sabiem on posarnos, finalment decidim anar a fer una cerveseta a una terrasseta tot esperant que fossin la 1 per poder entregar les bosses de material que ens farien falta durant la cursa. Ja entregades les bosses, ens dirigim a la Pasta Party de la carrera, la calor feia preveure que allo seria durissim, cares de preocupacio entre els corredors. Despres de dinar, agafem el cotxe i cap a la casa a descansar una miketa, un ratet estirat al llit, perque dormir imposible, una dutxeta, motxila preparada.....
 A les 5 de la tarda el Jordi i jo sortiem de la casa rural de Lazkao direcció Beasain.

A les 5.30, passem el control de sortida i entrem al parc tancat de la plaça major de Beasain, una típica música vasca i el seu ball carecteristic, ens indicaven que la sortida era inminent.

A les 6 en punt de la tarda, i amb el carrer major de Beasain ple de gent cridant i aplaudin es donava el tret de sortida, nervis, cangueli... tot un reguitzell de sensacions corrien pel meu cos.

Començava la carrera, feia moltissima calor, els primers 3 kilometres ens farien sortir del poble, per començar a encrar la primera pujada, la pell de gallina, ja havia començat, la carrera que feia tant de temps que havia somiat!!! Sortida rapideta, amb un ritme comode, la primera pujada feia acte de presencia, havent de reduir el ritme i caminar. Ja estava de ple trepant per les muntanyes del Pais Vasc, era una pujada dura, feia una calor espectacular, van fer falta nomes 10 km per suar d'una manera desmesurada, semblava que m hagues posat sota una dutxa.

Arribava al primer control Mandubia, hem sentia be, una mica agobiat per la calor, pero sencer, de seguida hem vaig plantar a la pujada que hem portaria al cim de l'Izaspi, una pujada dura, que començava a estirar molt el grup, la xafogor enduria moltissim aquells primers kilometres, pero jo seguia a lo meu, hem sentia be i seguia tirant. Despres de coronar el segon cim, una baixada durilla em portava al seguent punt de control Zumarraga. Ja portavem uns 20km i la nit començava a entrar, tothom esperava la nit, haviam si aquella calor agobiant baixava.

Vinga somi estava encarant un altre cim una altre pujadeta d'aquelles que es noten a les cames, de moment seguia amb aquelles bones sensacions del principi, portava un ritmet comode, sempre controlant sobretot a les baixades que es on mes desgastes muscularment. Anar fent, hem plantava al cim de l' Irimo.  Aqui,  fora la gorra, per posarme el buff i el frontal, la nit havia arribat. I Xino xano, amb aquell ritmet que desde el principi m acompanyaba hem plantava al seguent control Gorla. Portava unes 5 hores de carrera,  i estava fresquet, jo m havia dividit la carrera mes, o menys en 4 maratons, i estava a punt de assolir la primera, fet que mentalment hem donava un plus. Seguia amb la meva tactica un trot lleuger en pla i baixada, i un caminar rapid a les pujades. Tot i que a la nit els ritmes s alenteixen una mika ja que s ha d anar mes concentrat per no fotre una torta de peu. Mika a mika m anava obrint cami, aqui les pujades no eren tant dures, fet que podia trotar mes, Tenia bones sensacions, hem plantava a Madarixa, kilometre 43 i les cames com si res, portava la carrera controlada.

Ja tenia la primera marato, unes 7 hores de carrera, tot anava sobre lo previst, lo millor les cames estaven perfecte!! Despres de menjar uns sandwitch i uns gots de coca-cola, seguia la marxa direccio Azpeitia, un tram aperentment mes assequible, la pujada era relativament comode, pero tela amb la baixada, era durilla de collons. Tenia que controlar les baixades, ja que crec que portar un ritme massa alt a les baixades al final faria pagar les consequencies, aixi que sense pressa pero sense calma hem plantava a Azpeitia.  Estava a plena nit, i tela amb la xafogor que feia, allo no desistia i les suades eren brutals, tenia que vigilar molt la hidratacio, ja que amb les suades que fotia era facil quedar deshidratat. En aquest control va tocar menjar i beure molt be, ja que el cos m ho demanava, portavem uns 55km i tenia que cuidar molt be el menjar i el veure, Despres d aixo, reemprenia la marxa, aqui m esperava un tram durillo, una forta pujada nomes sortir del poble, et feia enrecordar de que portavem ja unes 9h de carrera. Pero jo seguia amb aquelles sensacions bones, tot i que el cansament es notava, pero mentalment estava molt sencer, a mi les nits m agraden molt i disfruto corrent de nit. A bon ritmet hem plantava a Zelatun seguent punt de control, ja tenia Tolosa a la vista, quines ganes alla m esperava la meva familia. El dia havia tret el nas i hem treia el frontal, ni un nuvol i calor a les 6-7 del mati feia preveure que seria una dura jornada. Una baixadeta llarga ens portava a Tolosa, deu ni do quina baixadeta fins arribar al poble, els peus patien anar frenant tot el pes del cos. Pero les ganes de veure a la familia hem feien prosperar a bon ritme,  i aixi era portavem 77 km i seguiem amb aquell trote alegre en pla bones sensacions tant fisiques com mentals. A les 8 del mati estava a Tolosa, 14 h de carrera i casi 80km ja tenia la segona marato, tot anava sobre lo previst.

Aqui, parada tecnica important, canvi de roba integral, forta menjada, el plus d energia que hem va donar la familia,  despres de casi 1h de parada seguia el meu cami, hem sentia fort, sencer de cames i el cap al seu lloc. Un tram relativament comode ens portava al seguent punt de control, una pujadeta suau pero constant, ens acostava a Jazkue Gaina, començava fer molta calor, fet que et feia parar mes del conta als controls per recargar be de beguda i menjar algo. Ara si, un tram facilet, ens portava a Amezketa, per mi punt d infleccio de la carrera. Un ritmet comode per pistes ens hi acostava, alla m esperava de nou la meva familia "molt important". Eren les 11.30 de l mati de dissabte, i la calor començava a fer estaragos, i despres de atravessar el poble em plantava al control d Amezketa. Aqui parada important, ja que ara venia lo dur de veritat, portavem 96km i unes 18-19h de carrera.

De nou la injeccio d energia de la familia hem donava un plus important d energia, ja que m esperava un tram de uns 12 km i 1800metres de desnivell positiu, una autentica barbaritat. Aixi que tocava agafarso amb calma, feia molta calor i les cames es començaven a sentir. La pujada era dura, i sense una sombra, cosa que enduria el tram ja que era sobre les 12 del migdia i una temperatura de 35º deunido quina calor, la suor rajaba de forma continuada, pero seguia endavant la questio era anar fent sense parar a un ritme lent pero que anessim avançant, tela marinera amb la pujada al Txindoki m havien avisat i amb tota la rao. Sort de les fonts que trobaves pel cami que et deixaven refrigerar una mica el cos. Despres de batallar un ratet ja veia el coll cosa que  m animava a continuar, el que no sabia es que despres del coll m esperaven 3 pujadotes mes. Allo hem va matar, era la primera vegada que el meu cap es saturaba aixi que tocaba patir de valent. Seguia aquella calor infernal i jo alla en mig d aquelles pijades, i trams tecnics, anava apurat aixi que vaig decidir seurem en una pedra, respirar fons, descansar una miqueta, i era el moment de prendrem un gel i una barreta haviam si aixo m espavilava una mica. Pues va ser una bona solucio ja que hem vaig mig recuperar i vaig poder continuar. Finalment, despres de passar una crisis important i despres de coronar el Txindoki i el Gambo un dels pitjors trams de la carrera, hem plantava a Uarrain. Parada tecnica per beure i menjar una mika al control.

Vinga somi havia ressussitat, pero els meus peus començaven a patir de valen, portavem uns 110km i feia molta calor, fet que feia apareixer unes ampolles que hem feien la guitza, pero ara hem sentia be i avall que fa baixada, deunido quina baixada era molt dura, potser pitjor que la pujada. Pero amb ilusio arribava a Lizarrusti seguent punt de control. Portava ja 120 km i el meu cap cada vegada ho veia mes a prop vinga una mika mes i ho havia aconseguit!!!

A Lizarrusti m esperava la meva familia altre cop, quina alegria al veurels, per mi es una bona font de motivacio sapiguer que els tinc aprop.

Una parada per menjar recarregar aigua, i menjar una miketa, les cames ja fa rato que van per inercia pero de moment hem trobo bastant be, algunes punxadetes en un genoll, pero res amb importancia.

Reemprenc la marxa, direccio Etxegarate, es un tram llarg i aparantment no molt dur, pero aiiiiii aki m esperava la seguent pajara, buffff deunido, els km no passaven i allo era un puja baixa constant pel mig d un bosc tot igual, que dur, sort d un company que hem va anar arrastrant un bon rato. Els peus hem fotien mol mal aquells roces començaben a molestar de valent, i entre una cosa i un altre vaya pajara mental portava hem donava la sensacio que no avançava que dur sem va fer aquest tram. Finalment despres de batallar durament contra mi mateix hem plantava a Etxegarate, l altre punt important de la carrera km 130.

Nomes arribar directe a l ambulancia que hem curessin els peus, una vegada curats canvi de roba integral, i a menjar fort vinga ja no recordava lo malament que feia 10 minuts ho havia passat. La meva sensacio en aquell moment era que ja ho tenia, el meu cap tornava a funcionar, i les cames dintre del que cap ncara estaven força b.

Despres de casi 1h de parada seguia el meu cami, content i animat direccio San Adrian, tot tornava a rutllar, nomes quedava l Aizkorri i ja ho tenia. Es feia de nit un altre cop el cansament i la son es feien present ja que eren moltes hores batallant sense parar per aquelles muntanyes, pero ara si que ja era descontar km fins a meta. En res un tramet que el vaig passar molt be tot i haberi alguna pujadeta de les maques, hem plantava a San Adrian. Aqui paradeta per menjar i veure algu i endavant cap a l Aizkorri, ja amb el frontal al cap començava a pujar per la pujada mes tecnica de tota la carrera es diu aviat pero ja portavem 140km i aquell tram de nit buaaaaa durissim les cames ja no estaven per masses floritures i el cap be pero tampoc per matxacarlo. Pues bueno entre aquesta pujada i la baixada que era molt pitjor hem van acabar de matxacar els peus, el cap, les cames...... realment no s acabava mai que malament ho estava passant, pero m,es dur que una pedra seguia endavant, "no hay dolor" aixi que hem plantava a Oatzurtza km 150 tot rebregat, vaig tenir que seure en una cadira quan un noi de la creu roja m animava " ya lo tienes chaval, todo para bajo camino bueno" doncs el tio ho va aconseguir hem vai prendre un "ibu" per calmar els multiples dolors que ja tenia, hem vaig aixecar de la cadira i tot decidit vaig començar a trotar per aquelles baixadetes fins al seguent control. Es curios que mica a mica el meu cap tornes a ressussitar, tot agafant un ritmet comode fins a Mutiloa. Encara no m explico com despres de 160km el meu cap estava tirant del meu cos portantme a trotar a un ritme mes que alegre.

A l ultim control trec el telefon per trucar a la familia, traguet de cocacola un tros de platan i sense pensarmo gas cap a Beasain buff estava pletoric inclus era capaç de trotar en els "repetxons", quines bones sensacions ho tenia a tocar sem posava la pell de gallina nomes de pensar que ho havia aconseguit, aquesta sensacio no es pot explicar amb paraules s ha de viure. En res hem plantava a Beasain quan a l entrar al poble les emocions ja no podien mes i hem van començar a saltar les llagrimes dels ulls, uns 2 ultims km per dins el poble brutals. Mai havia tingut tal explosio d alegria dins meu i finalment arribava ameta amb un temps de 35h 54min!!! Al arribar exhaust hem vaig tirar al terra, les llagrimes hem saltaven dels ulls, nomes veure la meva familia allo era molt gran!!! Collons nano ho havia aconseguit!!!

I es que es diu molt aviat, pero realment costa moltissim aconseguiro.

Ja les tinc les meves primeres 100 milles!!!!

Vull donar les gracies a la meva familia per tot el seu apoyo i als companys i amics amb qui comparteixo infinitat d entrenos!!!

L' Aventura de l' ultratrail sierra de bandoleros

Dia 6 de març, havia arribat el dia d' arrancar la temporada de carreres d'ultraresistencia del 2014. Ni mes ni menys que amb 150 kilometres i casi 11000 m de desnivell acumulat, per la sierra de Grazalema i la serrania de Ronda!

A les 14.00 ens trobavem amb el Jordi a l'estacio de Sant Sadurni per començar com no una aventura trepidant!! Vam prendre el rodalies direccio Barcelona, per seguidament agafar l ave direccio Antequera.
Tot semblava que anava perfecte, "massa raru quant anem plegats que tot surti tan be" teniem casa on dormir, transport amb cotxe.... tot controlat. A les 2 hores de haber sortit de Barcelona, sona el telefon del Jordi, les coses es torçaben quan el nostre amic Kiko ens explicaba la situacio, per problemes personals no podia baixar a correr la carrera, aixi que ens haviem quedat sense lloc on dormir i sense transports!! jejeje ara si que ja era mes normal tot. Durant el viatge amb ave i en constant contacte amb el Kiko finalment aconseguim trobar un hotel on passar la primera nit a Antequera. Tambe vam poder enllaçar tota la logistica perque el dia seguent poguessim arribar fins a Prado del Rey desde on sortia la carrera.

A les 21.20 arribem a Antequera una mica quadrats despres de casi 6 h estampats en aquell tren. Seguidament agafem un taxi fins l hotel, estava tot controlat amb la reserva feta.... Deixem maletes i a sopar una mica. I cap al llit que ens esperava un bon tute el divendres.
Divendres 7 de març a les 6.30 sona el despertador, dutxeta, recollir maletes i cap a l'estació a buscar el tren que ens acostaria cap a Ronda. Despres de mes d'una hora de tren  alla ens esperaven el Manuel i la Paula dos amics del Kiko que ens acostarien fins a Prado del Rey, els quals els estarem eternament agraits, es van cascar mes de 100 km en cotxe per venirnos a buscar!!
A les 11, per fi haviem arribat a Prado del Rey, alla estavem amb totes les maletes damunt, recollin els dorsals. Teniem una paradeta montada en un banc que la gent flipava, bosses, maletes, jaquetes... mare de deu!!!! Recollim dorsals, i ens trobem amb la magnifica gent del Pallars,

El Carlos Senye, el gran Eugeni Roselló i les seves families. Es de bon grat trobarte gent catalana i ben parida quan estas lluny de casa.

Tot estava a punt i jo i el Jordi amb "la casa a cuestas" rondant pel poble, la gent ens mirava raru perque deuria ser? Ens sentem en un bar a fer la cerveseta, mentres parlem una mica de la carrera amb els amics del Pallars. A la 13.30 mes o menys busquem un  restaurant on poder dinar, finalment el trobem i collons que be que vam dinar dos plats de macarrons, una amanida i un parell de cervesetes 9,50€!!! Acabat el dinar teniem que reposar x afrontar els 150 km pero on ? Estavem alla al mig deixats de la ma de deu, sense un lloc on deixar les maletes i on poder descansar, aixi que ens vam estirar en un banc de fusta d'una plaça i ha jeure!!!!! Finalment a les 16.00 obrien un pabello on poder dormir, pero naltros no teniem previst aixo, per tant no teniem res, ni esterilles, ni sac de dormir, res de res. Sort d'un corredor que ens va deixar un parell d'esterilles.

Eren les 17.00 i havia arribat l hora de canviar-se i agafar els bartols per dirigir-nos a la linia de sortida!!!!

A les 18.00 es donava el tret de sortida de la carrera, jo i el Jordi juntets teniem una cosa clara sortir tranquils i anar progressant, primers kilometres pel poble, agafavem les primeres rampetes per pujar fins a la pista que ens portaria al Bosque primer control el ritme era comode fins alla era planet amb alguna pujadeta, pero es podia correr molt be, passem el control i ja trobavem el primer desnivell macu de la carrera al km 8 un dur tallafocs ens endinsava cap a la sierra de Grazalema. A un ritme comode anem progressant sense deixar d'adelantar gent, anem agafant posicions, jo hem trobo molt be el Jordi no tant donat que estava tocat, pero seguim avançant, ara el terreny era mes favorable i el ritme martillo començava a funcionar. Passem el segon control, el Jordi no es trobava massa be, no acabava d'entrar en carrera, intento convence'l perque no es ralli massa i sembla que ho consegueixo, la nit havia entrat, i els nostres frontals ens guiaven el cami, seguim plegats, jo molt comode amb el punt sempre guardat, el Jordi ben enganxadet a mi seguim cremant kilometres. El terreny era complicat, molt tècnic, no et podies despistar en cap moment el munt de pedres que hi havien endurien molt la proba. Passem el tercer control, aqui parem per carregar aigua i menjar una mica. Era el kilometre 20, Puerto Boyar. Reemprenem la marxa, la cosa pintava be, per lo menys per mi. Quan de repent sobre el kilometre 25 el Jordi hem comenta que vol plegar, que li punxa el piramidal, intento convence'l per seguir plegats, fins que ell m'assegura que plegara al seguent control, finalment i despres d'una forta abraçada, marxo sol, perdut en mig d aquella serra i la nit. Aqui començava la meva carrera, vaig acelerar el ritme, ja que hem trobava be i tenia bones sensacions. Començava a adelantar corredors buscant la meva posicio.

Hem dirigia al control 4, a bon ritme quan de repent veig unes llums als meus peus, tenia que baixar a aquell poble, semblava impossible, allo era una paret, quina baixada mes puta, pero mica a mica i despres de baixar per aquell munt de pedres arribava a Villaluenga, kilometre 30 de carrera, menjo una mica, carrego aigua i endavant hem trobava molt be i s'havia d'aprofitar. Seguia endinsat en aquella serra, feia bastant fred i un aire molt fort que enduria la nit, pero res no hem frenava jo i el meu ritmo martillo seguiem avançant, fang i molt de vent feien molt dur aquest tram. Arribava al control 5, un refugi alla al mig d'una llanura, alla vaig començar a donar-me conte de que faltava una mica de menjar amb condicions, portava ja una marato al cos i unes 6 hores de carrera i nomes haviem trobat platans, i 4 fruits secs. Passo el control després de fer un cafeto i hem dirigeixo al seguent control, el terreny era durissim i mes per la nit, aquelles pedrotes et deixaven els peus matxacats, pero seguia amb les bones sensacions, aixi que endavant, hem plantava al kilometre 50 com si res. Alla menjo una mica i seguim, les parades eren breus, ja que fotia fred i no volia estar parat. Ja tenia a tocar el seguent control i havia deixat el terreny dur de la Sierra. Ara podia correr suelto per pistes que hem conduien al seguent control Ronda, kilometre 60. Primera base de vida, aqui hem canvio de roba de dalt a baix, prenc un cafeto, pero el menjar seguia precari, les madalenes i merdes que tenien no m'entraven gens. Aprofito per trucar a la meva dona la Silvia, li comento que estic be, i que continuo sol que el Jordi feia estona que havia plegat, bueno aixo pensava jo, hem dona anims penjo i amb roba nova i peus secs segueixo endavant. Sabia que venien uns 30 kilometres tranquils, sense complicacio tecnica i on es podia correr be, aixi que aprofito per deixar-me anar. Vaig menjant kilometres i seguim avançant a gent, cosa que hem motiva, i hem fa estar content. Portava un bon ritmet i la nit seguia tancada, quan vaig començar a notar un run-run a la panxa que era el preludi del que hem pasaria posteriorment, notava que tenia molta gana i el cos hem demanava gasolina, el tram era llarg fins al seguent control i començava  a fer figa, pero tiro endavant amb la finalitat d'arribar al seguent control. Finalment arribo al control i merda tampoc hi havia menjar amb condicions, alla hem queixo, igual que jo els corredors que estaven alla tambe ho fan. Tenia gana i no hi havia teca, doncs decideixo tirar endavant amb la finalitat d'arribar al seguent punt en busca de menjar, cagada ja que en aquest tram vaig quedar literalment buit, fins i tot vaig tindre que seure en una pedra marejat. M'adelanten 5 o 6 corredors, intento enganxarmi pero estic buit, no els puc seguir. Arrastrantme arribo al control, quines ganes tenia d'arribar bufff, estava marejat, i molt cardat, entro al control, i res, noooooooooo, no tenien res mes que 4 fruits secs i aquarius no podia ser. Sort de les dones del control que en veure la cara de mort que portava, hem van fer seure en una cadira i hem van donar una fiambrera de menjar que tenien per elles, com hem va entrar aquella amanida de pasta, semblava gloria. Despres d'agrairlis molt el gest i d'haber recuperat el color de la cara decideixo continuar, sense tenir molt clar el meu estat, tenia que arribar al seguent control ja que m'havien assegurat que hi havia arros. El dia feia acte de presencia, apagava el frontal, i aixo hem donava un plus, semblava que hem recuperava pero el tram era llarg i feixuc, corrent fins i tot per les pedres d una via de tren. Finalment estava al control menjant arros, semblava que no hagues menjat en ma vida, pero aqui va començar la meva recuperació. Despres de menjar en condicions, estava preparat per tornar-me a endinsar altre cop a la Sierra, sabia que seria dur, perque amb 94 km a les cames, i el nivell tecnic de la sierra sabia que seria una escabexina de cadavers allo. Aixi que recuperat i amb el cap a tope seguia endavant, els desnivells eren durs, i les pedres et deixaven els peus triturats, pero despres de la crisis que havia tingut feia que el meu cap tires endavant recuperant sensacions. Ja tornava a ser a Villaluenga, alla segona base de vida, canvi de roba, i menjar en condicions feien que la meva recuperacio fos un fet. Despres d'una paradeta d'uns 20 minuts, decideixo continuar, seguiem endinsats a la Sierra, pero jo cada cop hem trobava millor, aixi que vai decidir posar un puntet el ritme, cosa que va fer que recuperes posicions. Sabia que alla estava la clau de la carrera, apretar fort alla perque els ultims 30 km no eren tan durs, aixi que vaig arribar a Grazalema km 120 a tope, estava cansat, pero sabia que tenia una bala a la recamara. Vaig menjar una miqueta pero el meu cos era un altre i el cap a tope. Faltaven 30 km i allo ja era meu. Vaig treure el movil per trucar la meva dona i dirli que estava be, va ser llavors quan hem vaig enterar que l'animalot del Jordi seguia en carrera, no m'ho podia creure, amb lo dur que era allo i el seu estat sabia que estaria passant-ho fatal, pero allo encara m animava mes. A part de veure la cantitat de wats que tenia que vaig poder llegir del amics. Anava amb un grupet de 5 corredors, vaig decidir apretar haviam com estaven els que venien amb mi, rapidament hem vaig quedar sol no van voler seguirme. Allo hem motivaba a continuar, portava un ritme fort, tenia una mica de por perque encara quedaven km i el ritme que vaig posar era alt, pero vaig pensar que collons tira si estas be, aixi que vaig seguir i seguir i seguir i abans d arribar al seguent control vaig adelantar a un parell mes de corredors, estava euforic. Passo el control omplo botelles i gass sense perdre ni un moment. Agafo direccio al Bosque estava cansat pero seguia amb aquell ritme bo, anavem en baixada per un corriol molt ben parit al costat del riu quan de repent adelanto un altre corredor, estava a tope, cansat pero el cap manava sobre les cames. Segueixo avall a bon ritme, ja estava al km 140 entro al poble miro enrere i res anava sol ningu hem seguia, el ritme era bo. Passo el control del Bosque casi sense pararme, ja que no volia que tinguessin opcions els que venien per darrera. Hem tiro una botella d aigua per sobre, ja que el dia era radiant i feia molta calor i gasss cap a meta. Hem separaven uns 10 km de la gloria, les cames tiraven i el cap encara mes. Adelanto a un altre corredor, carai si que estava be, per una pista amb pujada el tiu s enganxa a mi i segueix el ritme fins que finalment para a caminar, era la meva aguanto corrent amunt al veure que caminava i el deixo, estava pletoric, tan pletoric que hem vaig oblidar de mirar les marques, quan hem dono conta feia molt rato que no veia marques, m havia colat, collons!!!!!! volia baixar de les 24h i merda allo hem va matar. Emprenyat torno enrere fins trobar la ultima marca i efectivament m havia colat. Amb l emprenyada vaig començar a tirar fort quan hem trobo un control sorpresa, el qual m'informa que m'han passat dos corredors, merda!!!!!! Sense pensarmo tiro avall direccio al poble quedaven uns 4 km i no els veia. Finalment, despres de fotre un esforç titanic n'atrapo a un, segueixo tirant ell ni intenta seguirme va cuadrat i no vol seguir el ritme, segueixo fort en busca de l'altre, quan despres d'una curva l'agafo. El tio s'enganxa a mi, buffff, jo estava cuadrat, despres d'haberme colat havia fet un esforç molt gran per tornar a agafarlos. Pero no puc parar, vaig mirant enrere i sembla que el despenjo, pero el tio continua portavem 148 km i corriem les pujades com si fos al principi, que dur pero no podia deixar que s'acostes, finalment el tiu desisteix i continuo en solitari. Ja veia Prado del Rey pero encara quedava la ultima pujadeta malparida. Sense parar m'endinso al poble, l'alegria hem desbordava un altre cop ho havia aconseguit, collons no havia pogut baixar de les 24hores pero tot i aixi es una marca molt bona, aixi que despres de 24hores i 10 min entrava a meta i en una merescuda 18 posicio de la general!!! Alla estaven el Carlos i la seva dona sort d'ells perque despres de l'esforç que havia fet vaig quedar fet un nyap hem van fotre una assisstencia de 10, moltes gracies us estic molt agraits!!!!

Pero aixo no acabava aqui faltava el Jordi, collons nomes de pensar com estava i que seguia en carrera amb aquells trams tant durs hem feia patir com una bestia. Intentava trucarlo i res, tothom hem preguntava per ell i jo no sabia res, cada vegada hem fotia nervios. Preguntan a l organitzacio si havia passat pels controls semblava que si, pero les hores passaven i jo seguia sense saber res. Finalment el tros d'animal despres de 28h 42min apareixia a meta fet un cromo. Bufffff un valor incalculable es el que te haberse cascat aquesta ultra sense estar be!!!!Enhorabona germa!! Aixi que una vegada mes els germanot erem FINISHERS d' una proba que vaig trobar bastant mes dura del que m'esperava.

Pero la aventura no acabava aqui, encar teniem que dormir al terra d'un pabello, tapats amb jaquetes i custudiats per 150 legionarios de l ejercito Español, jajajaja, quina nit mes dura, pero no ens podiem encantar ja que teniem que arribar a Ronda abans de la 13.00 i no teniem transport per arribari, collons amb lo cardats que estavem i tot eren preocupacions, finalment un tiu de l'organitzacio ens fa el favor de portar-nos fins a Ronda aixo si el tiu per no adormir-se decideix passa per tot el putu port de la Sierra de Grazalema, collons quina marejada vam agafar!!! Un cop a Ronda agafavem un tren que ens portava fins a Antequera que es d'on sortia l'ave cap a Barcelona. Collons quin dia mes llarg!!!! Finalment a les 22.00 arribava a casa, amb una aventura mes per explicar!!!!
Vull donar les gracies a RendimentRace per proporcionar-me el producte d hidratacio durant la carrera, aixi com a la meva familia que sense ells tot aixo no seria possible. Tambe m'agradaria donar les gracies a l'Ivan Artigas el meu coach que amb el poc temps que fa que treballem junts ja hem trobo millor que mai!!!!
I a tu germanot nomes dirte que ets mes gran que el putu Tutankamon!!!! Gran cap de setmana al teu costat crack!!