ULTRATRAIL MONTNEGRE- CORREDOR

Dia 7 de Febrer, ha arribat el dia d'arrancar la temporada d' ultratrail del 2015. Una temporada que sera llarga i dura, amb reptes ben parits que mica a mica anirem desvetllant.
Sona el despertador a les 4.15 de la matinada, ens llevem a Sant Celoni, a casa mons pares, el meu germanet Jordi i un servidor. De seguida ens posem en orbita, sobretot jo, ja que ell a causa d'una lesió no podra correr la ultra i farà la marató. Esmorzem una mica, ens canviem, agafem el cotxe i cap a Vallgorguina, lloc d'on comença la carrera!!

Son les 6 de la matinada i fot un fred que pela, arranca la carrera i sortim a gas com si fos una marató, penso que ja esta bé per agafar bona posició. Rapidament es formen dos grups, un capdavanter amb uns 6 corredors, i nosaltres darrera, el Miquel pera, la Laia Diez i un altre corredor, el ritme es molt alt, però de moment em trobo be, la carrera s'estira bastant i ja no veiem ningu ni per davant ni per darrera, arribem al primer control el Corredor i ni parem. Seguim els 4 el ritme es alt, ho comentem entre nosaltres, pero que nos quiten lo bailao. A bon ritme crec que en menys de 3 h ja estem al primer punt on tinc la familia, Dosrius km 28. Paradeta ràpida, la Silvia m'omple botelles i quan ens donem conte la Laia ja li ha fotut gas, no vegis com hi va, vaja crack!!! Ens quedem el Miki i jo, agafem un bon ritmet, ara tira ell ara tiro jo!!!! Ens trobem als seus pares, quina alegria i enfilem cap al km 51, el miki veig que va una mika apurat a la baixada fins al control pero el tio segueix darrera i arribem al control!! No portem ni 6 h de carrera i ja tenim casi la meitat, pero quedava tot el desnivell practicament aixi que tocava apretar dents. Ens canviem de roba, la Silvia i el meu pare hem carreguen l'aigua i la motxila, mengem algu, arriben corredors uns 4 o 5 i hem foto nervios, tinc pressa per marxar, el Miki amb cagalera prefereix desembussar aixi que continuo sol!!

Surtu del control amb un altre corredor, acabo de menjar i no vull apretar fort perque queda molt i vull regular. Ell apreta a la pujada a la creu de Canet i el deixo fer. Tinc un moment dur pero em conec i vaig fent, no he pogut menjar en condicions i necessito teca, ser que en el pròxim i tinc jalar, aixi que xinu xanu fins Sant Cebria de Vallalta km 60. Aqui novament la Silvia i el meu pare que estan en tot que grans. Paro, hem foto les malles curtes, menjo truita de patates i arranco ser que ara es el moment d' apretar, tinc el tiu aki mateix ja que hem coincidit a l'avituallament aixi que surtu fort, a la primera pujada dura   el veig i segueixo fort. L'agafo i penso que s'enganxara a mi però va tocat i rapidament hem quedo sol. No afluixo una baixada llarga estic be i apreto fort a l baixada. Es comença a girar el temps i comença a ploure fot un fred que pela pero no paro ni a posarme el gore, ho estiro fins al seguent punt de control km 80. Ara el terreny m'agrada mes pujades mes llargues i dures, i les baixades tambe. Al control m'informen que han retallat el Turo gros per culpa del mal estat del terreny i del temps, aixi que 6 km menys. M'agafa el subidon i apreto tant com puc el tram sem fa llarg fins a St marti de Montnegre una dura pujada m esta escalfant els quadris de mala manera pero alla torna a estar la familia, aixi que no abaixo el ritme i continuo. Arribo al control i alla estan amb un fred de cal deu pero donanto tot per mi que grans que sou!! A mes la silvia m'ha portat menjar ja que els avituallaments han sigut pobres!!! M informen que un acaba d'abandonar que vaig 6 i que ara ja es tot mes facil estic al km 90 i men queden uns 16 aixi que amb l euforia i amb el diposit de gasolina ple obro gas a tot lo que dono encadenant 4 km per sota de 5 min/km, rapidament arribo al seguent avituallament, parada ràpida i seguim, el que no sabia era el pepino que m'esperava, una pujada llarga que se'm fa eterna bufff. Encenc el frontal i amb les potes al clatell arribo dalt!!! ja nomes tinc una cosa al cap ARRIBAR, i segueixo fort, de repent un altre repetxonako curt xo durissim. Arribo a l'ultim control i hem diuen que queden 3.5 km, apreto per una pista que va fent amunt, aixo ja ho tinc quan de repent sorpreseta, fletxa i tallafocs de la mort per acabarte d'estobar, que dur, pero ja ho tinc hem jalo el pepinet, surto a una urbanització, torno a veure 

les llums de les faroles, ara si ja enfilo cap a la meta, tinc les potes ben estobades, pero el somriure d'orella a orella. Ultima apretada i al final paro el crono en 13h 22 min!!!! El Fenix hem marca 107 km i 5120+. Entro 6e de la general i 4art senior!!!!! Tot un èxit, ja que tenia pensat fer unes 15h, i estem al Febrer, no puc demanar mes!!!!
Vull agrair al Jose Manuel Granadero, el meu coach, tot i que fa 4 dies que estem plegats, crec que anem pel bon cami!!! Tambe m'agradaria fer especial atenció a RENDIMENT-RACE que desde el principi sempre han confiat en mi subministrantme tota la hidratació que necessito per dur a terme aquestes carreres!!!!
Per últim felicitar als meus amics i companys, l'Albert Viñau, que es va marcar un carreron fen tercer senior, al Sergi Rodriguez Cusco l incombustible i al Jordi Garcia (Yak) que s'ho jala tot el tros d'animal!!!! Donar les gràcies al Miquel Pera, que va fer els primers 50 km mano a mano amb mi, va ser genial crack!!!!
PROXIMA PARADA ULTRATRAIL DEL MONTSENY!!!!

EMMONA ULTRATRAIL 100% duresa, 100% espectacular!!!!!!

Dia 13 de Juny,  havia arribat el dia de fer les maletes i marxar cap a Sant Joan de les Abadesses, una d'aquestes dates que no et deixen indiferent ja que m'enfrentava a un dels objectius importantsa de l'any!!

A les 4.30 de la matinada, sona el despertador, buff casi sense haber dormit res, ja se sap quan dorms e un pabell'o amb molts jabalis jejeje. ENs despertem, juntament amb l'isma, el gerard, el lluis i companyia, els nervis es feien presents en tots nosaltres, ja que teniem per davant algu serio, algu d'una duresa extrema.
Despres d'esmorzar una mica de bimbo amb nutella, i preparar-nos ens dirigim a la sortida, cada cop el cor bategava mes fort i es que allà crec que tothom estava mes o menys igual.
A les 6 de la matinada, arranca la ultra d'Emmona, mica a mica agafem posicions, però aixo es molt llarg i no importa com es comença sino com acaba. Amb l'Isma, el David i el Ferran, anem cremant kilometres, anar xerran, es pasen bastant be. El sol sortia, amb ganes d'escalfar l'ambient, començavem a pujar, el primer de molts cims, el Puig Estela, pujada durilla per un prat però anem frescos , l'Isma es queda endarrera, l'espero a dalt el cim i hem diu que tiri, i jo segueixo endavant. Una dura baixada on tothoma anava per terra, ens cinduia a una pista per aribar a Pardines, primer avituallament!

La cosa pintava be, venia de compartir uns kilometres amb el mata i el Beto, lo qual sempre s'agraeix. Surtu de l avituallament en direccio la Serra de la Canya. Alla hem trobo altre cop amb el David i el Ferran, anar fent bromes i anar xerran, ens cruspim la segona pujada, arribem al control i un vol d'arros entra d'allo mes be. Paradeta ràpida i seguim endavant a bon ritmet. Els kilometres anaven caien i les cames mica a mica es posaben a lloc, quan arribo a coma de vaca. Alla m'esperaven l'Ivan i el meu germanot el Jordi Marti, els quals havien vingut a acompanyar-me un tros. Comencem un dels trams mes durs de la carrera, pujem cap al coll de la marrana sempre controlant el ritme, ja que la carrera era molt llarga. Em plantu al coll de la marrana com si res, amb el bastiment mirant de reull. L'Ivan es despedeix de mi i aki comença l'espectacle, marxo sol amb el Jordi encarant el bastiments, sempre seguit del sergi i el rul que anem fent la goma, l'altura comença fer acte de presencia en els corredors. Corono el Bastiments, i allà comença un dels trams tècnics de la carrera. Tenia ganes d'arribar allà dalt, ja que sem donen be aquets trams. Començo a adelantar gent per aquelles crestes pedregoses. Hem trobo l'Albert, amb el qual paru un moment i hem dona un parell de consells. Ens cruspim el noucreus, i el noufonts. Començo la dura baixada a Núria, el Jordi hem comenta que hem veu molt suelto lo qual m'anima moltissim, ràpidament ens plantem a Núria, kilometre 47 i 4100+ a les cames, les sensacions son bonissimes.

Alla paradeta tècnica, menjar i beure molt be son la clau per continuar amb garanties. Hem trobo amb els amics del Pallars, el David, el Carlos, la Jose i la Eva els quals com sempre m'animen fins l'ultim ale, que grans que son!!!
Arriba el Sergi, el qual els havia tret una mica de tros per la cresta, pero jo euforic per les sensacions, decideixo tirar, la dura pujada al coll d'eina llarga, molt llarga, feia calor i en un plis plas hem carrego litro i mig d'aigua, corono finestrelles, segre i abans d'arribar al Puigmal pajaron del quinze. Sense aigua, amb un globo de collons, hem fa baixar dues marxes el ritme, finalment arribo al Puigmal desfet, hem comenten que a Fontalba tinc avituallament i hem donen una voll la qual me la foto sense pensarmo. Mika a mika hem vai refent fins arribar al control, carrego bidons i gasss avall despres de una pajara el cos vol mes guerra. una dura baixada em portava a Planoles, arribo una mika tocat gracies a la baixadota, pero alla tinc a la familia la qual sempre hem dona un superplus d'energi!!! Parada tècnica, canvi de roba, vaselina, menjar bidons..... Al cap de res torna a apareixer el Sergi. Pero jo rapidament enfilo amunt cap a la Covil. Al sortir de planoles els dos quadris m'avisen enganxanse una mica, començo la pujada i mica a mica tot es posa a puesto, intento seguir el plan inicial que era fotre una marxa mes a partir de planoles, hem trobava be aixi que som-hi. Foto un bon ritme i gas amunt. Corono la Covil, i veig un parell de corredors, el qual m'anima ja que desde Núria corria sol. Comença la baixada i jo seguia a bon ritme, rapidament els agafo abans d arribar al refugi, carrego aigua i cap a Ribes el meu cos estava a tope aixi que a aprofitar el moment!!!! La nit entrava i aprofito el pas per un poble per posarme el buf i el frontal!!!

 Hem planto a Ribes ja ho tenia a tocar, esgtava a tope i hem trobava comode amb el ritme aixi que despres de menjar algu a ribes i xerrar amb el Pika del tram que hem quedava no m 'ho penso i gasss. Li foto una altre marxa al cos tot pujant el Taga ultim pepino el meu cap estava al 200%, aixi que a tope!!!! Abans de coronar el Taga adelanto a un parell mes de corredors, hem poso el Gore-Tex ja que fot una rasca a la carena del Taga que flipes, aixi que rapidament començo a descendir cap a Coll de Jou!! Paro a menjar algu rapidament, carrego bidons, i sense perdre temps tiro avall, aixo ja ho tenim a tocar ultims 14 km!!! Agafo un ritme bonissim i adelanto a tres corredors mes, la baixada es malparida, moltes fulles, fang, allo sembla una pista de patinatge, pero jo no afluixo, arribo a l'ultim avituallament i ni paro, hem queden 6 km i vaig a muerte!!! Adelanto a dos corredors mes, buaaaa estic plètoric. De repent, ,merda sense llum al frontal, bufff intento tirar, pero al final tinc que parar, quin drama per canviar la bateria sense llum!!! Miro el rellotge i el sub-20 se m'escapa, pero en fi volia fer sub 22 així que objectiu complert!!!!! Entro a Sant Joan de les abadesses pasades les 2 de la matinada, apreto les dent i gasss cap a meta!!!! una mes per explicar FINISHER de l'EMMONA ULTRATRAIL amb un temps de 20h 19 min i la posicio 25 de la general!!!!

Vull donar les gracies a tota la gent que m'ajuda a poder realitzar totes aquestes animalades, Rendiment Race, Clinica podologica Termens, a l'equip CEP-TERRADESPORTS, a la comunitat outdooing.com!!!!
Agrair al meu entrenador Ivan Artigas per tota la feina que fas amb mi i desplaçarte per posar el teu granet de sorra. Al meu germa per ser el meu angelet de la guarda gràcies Jordi Martí ets molt gran nanu!!!
I sobretot, perque sense elles tot aixo no tindria sentit, agrair a la meva familia per sempre estar alla!!! GRacies Silvia i Xenia sou el motor que mou les meves cames!!!!!!
Dit tot aixo nom,es puc dir que ENS VEIEM A LA RONDA DELS CIMS!!!!!!!!

EHUNMILAK ULTRATRAIL( el viatge de les 100 milles)

Despres, de una semana de nervis i estrés havia arribat l hora de fer les maletes i agafar rumb cap al País Vasc!!!
A les 4.30 del dia 11 de Juliol el Jordi i la Virgi hem recullien per casa per començar aquesta aventureta. El viatge buffff que us explicare del viatge les coses no començaven gaire be ja que ens varem perdre com 3 vegades tardan el doble del previst per arribar a la  casa rural situada a Lazkao. Finalment a les 2 de la matinada conseguim arribar.
A les 9 del mati del 12 de Juliol sonaven els despertadors, el dia assenyalat desde feia mes de un any havia arribat. El Jordi, la Virgi i jo ens plantem al jardinet de la casa a fer un bon esmorzar. Segudament agafem el cotxe per dirigirnos a Beasain per fer tot el protocol de recollida de dorsals. Una organitzacio Excel.lent aquets vascos ho tenen tot controlat, materials obligatoris.....  Feia una calor d'espant no sabiem on posarnos, finalment decidim anar a fer una cerveseta a una terrasseta tot esperant que fossin la 1 per poder entregar les bosses de material que ens farien falta durant la cursa. Ja entregades les bosses, ens dirigim a la Pasta Party de la carrera, la calor feia preveure que allo seria durissim, cares de preocupacio entre els corredors. Despres de dinar, agafem el cotxe i cap a la casa a descansar una miketa, un ratet estirat al llit, perque dormir imposible, una dutxeta, motxila preparada.....
 A les 5 de la tarda el Jordi i jo sortiem de la casa rural de Lazkao direcció Beasain.

A les 5.30, passem el control de sortida i entrem al parc tancat de la plaça major de Beasain, una típica música vasca i el seu ball carecteristic, ens indicaven que la sortida era inminent.

A les 6 en punt de la tarda, i amb el carrer major de Beasain ple de gent cridant i aplaudin es donava el tret de sortida, nervis, cangueli... tot un reguitzell de sensacions corrien pel meu cos.

Començava la carrera, feia moltissima calor, els primers 3 kilometres ens farien sortir del poble, per començar a encrar la primera pujada, la pell de gallina, ja havia començat, la carrera que feia tant de temps que havia somiat!!! Sortida rapideta, amb un ritme comode, la primera pujada feia acte de presencia, havent de reduir el ritme i caminar. Ja estava de ple trepant per les muntanyes del Pais Vasc, era una pujada dura, feia una calor espectacular, van fer falta nomes 10 km per suar d'una manera desmesurada, semblava que m hagues posat sota una dutxa.

Arribava al primer control Mandubia, hem sentia be, una mica agobiat per la calor, pero sencer, de seguida hem vaig plantar a la pujada que hem portaria al cim de l'Izaspi, una pujada dura, que començava a estirar molt el grup, la xafogor enduria moltissim aquells primers kilometres, pero jo seguia a lo meu, hem sentia be i seguia tirant. Despres de coronar el segon cim, una baixada durilla em portava al seguent punt de control Zumarraga. Ja portavem uns 20km i la nit començava a entrar, tothom esperava la nit, haviam si aquella calor agobiant baixava.

Vinga somi estava encarant un altre cim una altre pujadeta d'aquelles que es noten a les cames, de moment seguia amb aquelles bones sensacions del principi, portava un ritmet comode, sempre controlant sobretot a les baixades que es on mes desgastes muscularment. Anar fent, hem plantava al cim de l' Irimo.  Aqui,  fora la gorra, per posarme el buff i el frontal, la nit havia arribat. I Xino xano, amb aquell ritmet que desde el principi m acompanyaba hem plantava al seguent control Gorla. Portava unes 5 hores de carrera,  i estava fresquet, jo m havia dividit la carrera mes, o menys en 4 maratons, i estava a punt de assolir la primera, fet que mentalment hem donava un plus. Seguia amb la meva tactica un trot lleuger en pla i baixada, i un caminar rapid a les pujades. Tot i que a la nit els ritmes s alenteixen una mika ja que s ha d anar mes concentrat per no fotre una torta de peu. Mika a mika m anava obrint cami, aqui les pujades no eren tant dures, fet que podia trotar mes, Tenia bones sensacions, hem plantava a Madarixa, kilometre 43 i les cames com si res, portava la carrera controlada.

Ja tenia la primera marato, unes 7 hores de carrera, tot anava sobre lo previst, lo millor les cames estaven perfecte!! Despres de menjar uns sandwitch i uns gots de coca-cola, seguia la marxa direccio Azpeitia, un tram aperentment mes assequible, la pujada era relativament comode, pero tela amb la baixada, era durilla de collons. Tenia que controlar les baixades, ja que crec que portar un ritme massa alt a les baixades al final faria pagar les consequencies, aixi que sense pressa pero sense calma hem plantava a Azpeitia.  Estava a plena nit, i tela amb la xafogor que feia, allo no desistia i les suades eren brutals, tenia que vigilar molt la hidratacio, ja que amb les suades que fotia era facil quedar deshidratat. En aquest control va tocar menjar i beure molt be, ja que el cos m ho demanava, portavem uns 55km i tenia que cuidar molt be el menjar i el veure, Despres d aixo, reemprenia la marxa, aqui m esperava un tram durillo, una forta pujada nomes sortir del poble, et feia enrecordar de que portavem ja unes 9h de carrera. Pero jo seguia amb aquelles sensacions bones, tot i que el cansament es notava, pero mentalment estava molt sencer, a mi les nits m agraden molt i disfruto corrent de nit. A bon ritmet hem plantava a Zelatun seguent punt de control, ja tenia Tolosa a la vista, quines ganes alla m esperava la meva familia. El dia havia tret el nas i hem treia el frontal, ni un nuvol i calor a les 6-7 del mati feia preveure que seria una dura jornada. Una baixadeta llarga ens portava a Tolosa, deu ni do quina baixadeta fins arribar al poble, els peus patien anar frenant tot el pes del cos. Pero les ganes de veure a la familia hem feien prosperar a bon ritme,  i aixi era portavem 77 km i seguiem amb aquell trote alegre en pla bones sensacions tant fisiques com mentals. A les 8 del mati estava a Tolosa, 14 h de carrera i casi 80km ja tenia la segona marato, tot anava sobre lo previst.

Aqui, parada tecnica important, canvi de roba integral, forta menjada, el plus d energia que hem va donar la familia,  despres de casi 1h de parada seguia el meu cami, hem sentia fort, sencer de cames i el cap al seu lloc. Un tram relativament comode ens portava al seguent punt de control, una pujadeta suau pero constant, ens acostava a Jazkue Gaina, començava fer molta calor, fet que et feia parar mes del conta als controls per recargar be de beguda i menjar algo. Ara si, un tram facilet, ens portava a Amezketa, per mi punt d infleccio de la carrera. Un ritmet comode per pistes ens hi acostava, alla m esperava de nou la meva familia "molt important". Eren les 11.30 de l mati de dissabte, i la calor començava a fer estaragos, i despres de atravessar el poble em plantava al control d Amezketa. Aqui parada important, ja que ara venia lo dur de veritat, portavem 96km i unes 18-19h de carrera.

De nou la injeccio d energia de la familia hem donava un plus important d energia, ja que m esperava un tram de uns 12 km i 1800metres de desnivell positiu, una autentica barbaritat. Aixi que tocava agafarso amb calma, feia molta calor i les cames es començaven a sentir. La pujada era dura, i sense una sombra, cosa que enduria el tram ja que era sobre les 12 del migdia i una temperatura de 35º deunido quina calor, la suor rajaba de forma continuada, pero seguia endavant la questio era anar fent sense parar a un ritme lent pero que anessim avançant, tela marinera amb la pujada al Txindoki m havien avisat i amb tota la rao. Sort de les fonts que trobaves pel cami que et deixaven refrigerar una mica el cos. Despres de batallar un ratet ja veia el coll cosa que  m animava a continuar, el que no sabia es que despres del coll m esperaven 3 pujadotes mes. Allo hem va matar, era la primera vegada que el meu cap es saturaba aixi que tocaba patir de valent. Seguia aquella calor infernal i jo alla en mig d aquelles pijades, i trams tecnics, anava apurat aixi que vaig decidir seurem en una pedra, respirar fons, descansar una miqueta, i era el moment de prendrem un gel i una barreta haviam si aixo m espavilava una mica. Pues va ser una bona solucio ja que hem vaig mig recuperar i vaig poder continuar. Finalment, despres de passar una crisis important i despres de coronar el Txindoki i el Gambo un dels pitjors trams de la carrera, hem plantava a Uarrain. Parada tecnica per beure i menjar una mika al control.

Vinga somi havia ressussitat, pero els meus peus començaven a patir de valen, portavem uns 110km i feia molta calor, fet que feia apareixer unes ampolles que hem feien la guitza, pero ara hem sentia be i avall que fa baixada, deunido quina baixada era molt dura, potser pitjor que la pujada. Pero amb ilusio arribava a Lizarrusti seguent punt de control. Portava ja 120 km i el meu cap cada vegada ho veia mes a prop vinga una mika mes i ho havia aconseguit!!!

A Lizarrusti m esperava la meva familia altre cop, quina alegria al veurels, per mi es una bona font de motivacio sapiguer que els tinc aprop.

Una parada per menjar recarregar aigua, i menjar una miketa, les cames ja fa rato que van per inercia pero de moment hem trobo bastant be, algunes punxadetes en un genoll, pero res amb importancia.

Reemprenc la marxa, direccio Etxegarate, es un tram llarg i aparantment no molt dur, pero aiiiiii aki m esperava la seguent pajara, buffff deunido, els km no passaven i allo era un puja baixa constant pel mig d un bosc tot igual, que dur, sort d un company que hem va anar arrastrant un bon rato. Els peus hem fotien mol mal aquells roces començaben a molestar de valent, i entre una cosa i un altre vaya pajara mental portava hem donava la sensacio que no avançava que dur sem va fer aquest tram. Finalment despres de batallar durament contra mi mateix hem plantava a Etxegarate, l altre punt important de la carrera km 130.

Nomes arribar directe a l ambulancia que hem curessin els peus, una vegada curats canvi de roba integral, i a menjar fort vinga ja no recordava lo malament que feia 10 minuts ho havia passat. La meva sensacio en aquell moment era que ja ho tenia, el meu cap tornava a funcionar, i les cames dintre del que cap ncara estaven força b.

Despres de casi 1h de parada seguia el meu cami, content i animat direccio San Adrian, tot tornava a rutllar, nomes quedava l Aizkorri i ja ho tenia. Es feia de nit un altre cop el cansament i la son es feien present ja que eren moltes hores batallant sense parar per aquelles muntanyes, pero ara si que ja era descontar km fins a meta. En res un tramet que el vaig passar molt be tot i haberi alguna pujadeta de les maques, hem plantava a San Adrian. Aqui paradeta per menjar i veure algu i endavant cap a l Aizkorri, ja amb el frontal al cap començava a pujar per la pujada mes tecnica de tota la carrera es diu aviat pero ja portavem 140km i aquell tram de nit buaaaaa durissim les cames ja no estaven per masses floritures i el cap be pero tampoc per matxacarlo. Pues bueno entre aquesta pujada i la baixada que era molt pitjor hem van acabar de matxacar els peus, el cap, les cames...... realment no s acabava mai que malament ho estava passant, pero m,es dur que una pedra seguia endavant, "no hay dolor" aixi que hem plantava a Oatzurtza km 150 tot rebregat, vaig tenir que seure en una cadira quan un noi de la creu roja m animava " ya lo tienes chaval, todo para bajo camino bueno" doncs el tio ho va aconseguir hem vai prendre un "ibu" per calmar els multiples dolors que ja tenia, hem vaig aixecar de la cadira i tot decidit vaig començar a trotar per aquelles baixadetes fins al seguent control. Es curios que mica a mica el meu cap tornes a ressussitar, tot agafant un ritmet comode fins a Mutiloa. Encara no m explico com despres de 160km el meu cap estava tirant del meu cos portantme a trotar a un ritme mes que alegre.

A l ultim control trec el telefon per trucar a la familia, traguet de cocacola un tros de platan i sense pensarmo gas cap a Beasain buff estava pletoric inclus era capaç de trotar en els "repetxons", quines bones sensacions ho tenia a tocar sem posava la pell de gallina nomes de pensar que ho havia aconseguit, aquesta sensacio no es pot explicar amb paraules s ha de viure. En res hem plantava a Beasain quan a l entrar al poble les emocions ja no podien mes i hem van començar a saltar les llagrimes dels ulls, uns 2 ultims km per dins el poble brutals. Mai havia tingut tal explosio d alegria dins meu i finalment arribava ameta amb un temps de 35h 54min!!! Al arribar exhaust hem vaig tirar al terra, les llagrimes hem saltaven dels ulls, nomes veure la meva familia allo era molt gran!!! Collons nano ho havia aconseguit!!!

I es que es diu molt aviat, pero realment costa moltissim aconseguiro.

Ja les tinc les meves primeres 100 milles!!!!

Vull donar les gracies a la meva familia per tot el seu apoyo i als companys i amics amb qui comparteixo infinitat d entrenos!!!

L' Aventura de l' ultratrail sierra de bandoleros

Dia 6 de març, havia arribat el dia d' arrancar la temporada de carreres d'ultraresistencia del 2014. Ni mes ni menys que amb 150 kilometres i casi 11000 m de desnivell acumulat, per la sierra de Grazalema i la serrania de Ronda!

A les 14.00 ens trobavem amb el Jordi a l'estacio de Sant Sadurni per començar com no una aventura trepidant!! Vam prendre el rodalies direccio Barcelona, per seguidament agafar l ave direccio Antequera.
Tot semblava que anava perfecte, "massa raru quant anem plegats que tot surti tan be" teniem casa on dormir, transport amb cotxe.... tot controlat. A les 2 hores de haber sortit de Barcelona, sona el telefon del Jordi, les coses es torçaben quan el nostre amic Kiko ens explicaba la situacio, per problemes personals no podia baixar a correr la carrera, aixi que ens haviem quedat sense lloc on dormir i sense transports!! jejeje ara si que ja era mes normal tot. Durant el viatge amb ave i en constant contacte amb el Kiko finalment aconseguim trobar un hotel on passar la primera nit a Antequera. Tambe vam poder enllaçar tota la logistica perque el dia seguent poguessim arribar fins a Prado del Rey desde on sortia la carrera.

A les 21.20 arribem a Antequera una mica quadrats despres de casi 6 h estampats en aquell tren. Seguidament agafem un taxi fins l hotel, estava tot controlat amb la reserva feta.... Deixem maletes i a sopar una mica. I cap al llit que ens esperava un bon tute el divendres.
Divendres 7 de març a les 6.30 sona el despertador, dutxeta, recollir maletes i cap a l'estació a buscar el tren que ens acostaria cap a Ronda. Despres de mes d'una hora de tren  alla ens esperaven el Manuel i la Paula dos amics del Kiko que ens acostarien fins a Prado del Rey, els quals els estarem eternament agraits, es van cascar mes de 100 km en cotxe per venirnos a buscar!!
A les 11, per fi haviem arribat a Prado del Rey, alla estavem amb totes les maletes damunt, recollin els dorsals. Teniem una paradeta montada en un banc que la gent flipava, bosses, maletes, jaquetes... mare de deu!!!! Recollim dorsals, i ens trobem amb la magnifica gent del Pallars,

El Carlos Senye, el gran Eugeni Roselló i les seves families. Es de bon grat trobarte gent catalana i ben parida quan estas lluny de casa.

Tot estava a punt i jo i el Jordi amb "la casa a cuestas" rondant pel poble, la gent ens mirava raru perque deuria ser? Ens sentem en un bar a fer la cerveseta, mentres parlem una mica de la carrera amb els amics del Pallars. A la 13.30 mes o menys busquem un  restaurant on poder dinar, finalment el trobem i collons que be que vam dinar dos plats de macarrons, una amanida i un parell de cervesetes 9,50€!!! Acabat el dinar teniem que reposar x afrontar els 150 km pero on ? Estavem alla al mig deixats de la ma de deu, sense un lloc on deixar les maletes i on poder descansar, aixi que ens vam estirar en un banc de fusta d'una plaça i ha jeure!!!!! Finalment a les 16.00 obrien un pabello on poder dormir, pero naltros no teniem previst aixo, per tant no teniem res, ni esterilles, ni sac de dormir, res de res. Sort d'un corredor que ens va deixar un parell d'esterilles.

Eren les 17.00 i havia arribat l hora de canviar-se i agafar els bartols per dirigir-nos a la linia de sortida!!!!

A les 18.00 es donava el tret de sortida de la carrera, jo i el Jordi juntets teniem una cosa clara sortir tranquils i anar progressant, primers kilometres pel poble, agafavem les primeres rampetes per pujar fins a la pista que ens portaria al Bosque primer control el ritme era comode fins alla era planet amb alguna pujadeta, pero es podia correr molt be, passem el control i ja trobavem el primer desnivell macu de la carrera al km 8 un dur tallafocs ens endinsava cap a la sierra de Grazalema. A un ritme comode anem progressant sense deixar d'adelantar gent, anem agafant posicions, jo hem trobo molt be el Jordi no tant donat que estava tocat, pero seguim avançant, ara el terreny era mes favorable i el ritme martillo començava a funcionar. Passem el segon control, el Jordi no es trobava massa be, no acabava d'entrar en carrera, intento convence'l perque no es ralli massa i sembla que ho consegueixo, la nit havia entrat, i els nostres frontals ens guiaven el cami, seguim plegats, jo molt comode amb el punt sempre guardat, el Jordi ben enganxadet a mi seguim cremant kilometres. El terreny era complicat, molt tècnic, no et podies despistar en cap moment el munt de pedres que hi havien endurien molt la proba. Passem el tercer control, aqui parem per carregar aigua i menjar una mica. Era el kilometre 20, Puerto Boyar. Reemprenem la marxa, la cosa pintava be, per lo menys per mi. Quan de repent sobre el kilometre 25 el Jordi hem comenta que vol plegar, que li punxa el piramidal, intento convence'l per seguir plegats, fins que ell m'assegura que plegara al seguent control, finalment i despres d'una forta abraçada, marxo sol, perdut en mig d aquella serra i la nit. Aqui començava la meva carrera, vaig acelerar el ritme, ja que hem trobava be i tenia bones sensacions. Començava a adelantar corredors buscant la meva posicio.

Hem dirigia al control 4, a bon ritme quan de repent veig unes llums als meus peus, tenia que baixar a aquell poble, semblava impossible, allo era una paret, quina baixada mes puta, pero mica a mica i despres de baixar per aquell munt de pedres arribava a Villaluenga, kilometre 30 de carrera, menjo una mica, carrego aigua i endavant hem trobava molt be i s'havia d'aprofitar. Seguia endinsat en aquella serra, feia bastant fred i un aire molt fort que enduria la nit, pero res no hem frenava jo i el meu ritmo martillo seguiem avançant, fang i molt de vent feien molt dur aquest tram. Arribava al control 5, un refugi alla al mig d'una llanura, alla vaig començar a donar-me conte de que faltava una mica de menjar amb condicions, portava ja una marato al cos i unes 6 hores de carrera i nomes haviem trobat platans, i 4 fruits secs. Passo el control després de fer un cafeto i hem dirigeixo al seguent control, el terreny era durissim i mes per la nit, aquelles pedrotes et deixaven els peus matxacats, pero seguia amb les bones sensacions, aixi que endavant, hem plantava al kilometre 50 com si res. Alla menjo una mica i seguim, les parades eren breus, ja que fotia fred i no volia estar parat. Ja tenia a tocar el seguent control i havia deixat el terreny dur de la Sierra. Ara podia correr suelto per pistes que hem conduien al seguent control Ronda, kilometre 60. Primera base de vida, aqui hem canvio de roba de dalt a baix, prenc un cafeto, pero el menjar seguia precari, les madalenes i merdes que tenien no m'entraven gens. Aprofito per trucar a la meva dona la Silvia, li comento que estic be, i que continuo sol que el Jordi feia estona que havia plegat, bueno aixo pensava jo, hem dona anims penjo i amb roba nova i peus secs segueixo endavant. Sabia que venien uns 30 kilometres tranquils, sense complicacio tecnica i on es podia correr be, aixi que aprofito per deixar-me anar. Vaig menjant kilometres i seguim avançant a gent, cosa que hem motiva, i hem fa estar content. Portava un bon ritmet i la nit seguia tancada, quan vaig començar a notar un run-run a la panxa que era el preludi del que hem pasaria posteriorment, notava que tenia molta gana i el cos hem demanava gasolina, el tram era llarg fins al seguent control i començava  a fer figa, pero tiro endavant amb la finalitat d'arribar al seguent control. Finalment arribo al control i merda tampoc hi havia menjar amb condicions, alla hem queixo, igual que jo els corredors que estaven alla tambe ho fan. Tenia gana i no hi havia teca, doncs decideixo tirar endavant amb la finalitat d'arribar al seguent punt en busca de menjar, cagada ja que en aquest tram vaig quedar literalment buit, fins i tot vaig tindre que seure en una pedra marejat. M'adelanten 5 o 6 corredors, intento enganxarmi pero estic buit, no els puc seguir. Arrastrantme arribo al control, quines ganes tenia d'arribar bufff, estava marejat, i molt cardat, entro al control, i res, noooooooooo, no tenien res mes que 4 fruits secs i aquarius no podia ser. Sort de les dones del control que en veure la cara de mort que portava, hem van fer seure en una cadira i hem van donar una fiambrera de menjar que tenien per elles, com hem va entrar aquella amanida de pasta, semblava gloria. Despres d'agrairlis molt el gest i d'haber recuperat el color de la cara decideixo continuar, sense tenir molt clar el meu estat, tenia que arribar al seguent control ja que m'havien assegurat que hi havia arros. El dia feia acte de presencia, apagava el frontal, i aixo hem donava un plus, semblava que hem recuperava pero el tram era llarg i feixuc, corrent fins i tot per les pedres d una via de tren. Finalment estava al control menjant arros, semblava que no hagues menjat en ma vida, pero aqui va començar la meva recuperació. Despres de menjar en condicions, estava preparat per tornar-me a endinsar altre cop a la Sierra, sabia que seria dur, perque amb 94 km a les cames, i el nivell tecnic de la sierra sabia que seria una escabexina de cadavers allo. Aixi que recuperat i amb el cap a tope seguia endavant, els desnivells eren durs, i les pedres et deixaven els peus triturats, pero despres de la crisis que havia tingut feia que el meu cap tires endavant recuperant sensacions. Ja tornava a ser a Villaluenga, alla segona base de vida, canvi de roba, i menjar en condicions feien que la meva recuperacio fos un fet. Despres d'una paradeta d'uns 20 minuts, decideixo continuar, seguiem endinsats a la Sierra, pero jo cada cop hem trobava millor, aixi que vai decidir posar un puntet el ritme, cosa que va fer que recuperes posicions. Sabia que alla estava la clau de la carrera, apretar fort alla perque els ultims 30 km no eren tan durs, aixi que vaig arribar a Grazalema km 120 a tope, estava cansat, pero sabia que tenia una bala a la recamara. Vaig menjar una miqueta pero el meu cos era un altre i el cap a tope. Faltaven 30 km i allo ja era meu. Vaig treure el movil per trucar la meva dona i dirli que estava be, va ser llavors quan hem vaig enterar que l'animalot del Jordi seguia en carrera, no m'ho podia creure, amb lo dur que era allo i el seu estat sabia que estaria passant-ho fatal, pero allo encara m animava mes. A part de veure la cantitat de wats que tenia que vaig poder llegir del amics. Anava amb un grupet de 5 corredors, vaig decidir apretar haviam com estaven els que venien amb mi, rapidament hem vaig quedar sol no van voler seguirme. Allo hem motivaba a continuar, portava un ritme fort, tenia una mica de por perque encara quedaven km i el ritme que vaig posar era alt, pero vaig pensar que collons tira si estas be, aixi que vaig seguir i seguir i seguir i abans d arribar al seguent control vaig adelantar a un parell mes de corredors, estava euforic. Passo el control omplo botelles i gass sense perdre ni un moment. Agafo direccio al Bosque estava cansat pero seguia amb aquell ritme bo, anavem en baixada per un corriol molt ben parit al costat del riu quan de repent adelanto un altre corredor, estava a tope, cansat pero el cap manava sobre les cames. Segueixo avall a bon ritme, ja estava al km 140 entro al poble miro enrere i res anava sol ningu hem seguia, el ritme era bo. Passo el control del Bosque casi sense pararme, ja que no volia que tinguessin opcions els que venien per darrera. Hem tiro una botella d aigua per sobre, ja que el dia era radiant i feia molta calor i gasss cap a meta. Hem separaven uns 10 km de la gloria, les cames tiraven i el cap encara mes. Adelanto a un altre corredor, carai si que estava be, per una pista amb pujada el tiu s enganxa a mi i segueix el ritme fins que finalment para a caminar, era la meva aguanto corrent amunt al veure que caminava i el deixo, estava pletoric, tan pletoric que hem vaig oblidar de mirar les marques, quan hem dono conta feia molt rato que no veia marques, m havia colat, collons!!!!!! volia baixar de les 24h i merda allo hem va matar. Emprenyat torno enrere fins trobar la ultima marca i efectivament m havia colat. Amb l emprenyada vaig començar a tirar fort quan hem trobo un control sorpresa, el qual m'informa que m'han passat dos corredors, merda!!!!!! Sense pensarmo tiro avall direccio al poble quedaven uns 4 km i no els veia. Finalment, despres de fotre un esforç titanic n'atrapo a un, segueixo tirant ell ni intenta seguirme va cuadrat i no vol seguir el ritme, segueixo fort en busca de l'altre, quan despres d'una curva l'agafo. El tio s'enganxa a mi, buffff, jo estava cuadrat, despres d'haberme colat havia fet un esforç molt gran per tornar a agafarlos. Pero no puc parar, vaig mirant enrere i sembla que el despenjo, pero el tio continua portavem 148 km i corriem les pujades com si fos al principi, que dur pero no podia deixar que s'acostes, finalment el tiu desisteix i continuo en solitari. Ja veia Prado del Rey pero encara quedava la ultima pujadeta malparida. Sense parar m'endinso al poble, l'alegria hem desbordava un altre cop ho havia aconseguit, collons no havia pogut baixar de les 24hores pero tot i aixi es una marca molt bona, aixi que despres de 24hores i 10 min entrava a meta i en una merescuda 18 posicio de la general!!! Alla estaven el Carlos i la seva dona sort d'ells perque despres de l'esforç que havia fet vaig quedar fet un nyap hem van fotre una assisstencia de 10, moltes gracies us estic molt agraits!!!!

Pero aixo no acabava aqui faltava el Jordi, collons nomes de pensar com estava i que seguia en carrera amb aquells trams tant durs hem feia patir com una bestia. Intentava trucarlo i res, tothom hem preguntava per ell i jo no sabia res, cada vegada hem fotia nervios. Preguntan a l organitzacio si havia passat pels controls semblava que si, pero les hores passaven i jo seguia sense saber res. Finalment el tros d'animal despres de 28h 42min apareixia a meta fet un cromo. Bufffff un valor incalculable es el que te haberse cascat aquesta ultra sense estar be!!!!Enhorabona germa!! Aixi que una vegada mes els germanot erem FINISHERS d' una proba que vaig trobar bastant mes dura del que m'esperava.

Pero la aventura no acabava aqui, encar teniem que dormir al terra d'un pabello, tapats amb jaquetes i custudiats per 150 legionarios de l ejercito Español, jajajaja, quina nit mes dura, pero no ens podiem encantar ja que teniem que arribar a Ronda abans de la 13.00 i no teniem transport per arribari, collons amb lo cardats que estavem i tot eren preocupacions, finalment un tiu de l'organitzacio ens fa el favor de portar-nos fins a Ronda aixo si el tiu per no adormir-se decideix passa per tot el putu port de la Sierra de Grazalema, collons quina marejada vam agafar!!! Un cop a Ronda agafavem un tren que ens portava fins a Antequera que es d'on sortia l'ave cap a Barcelona. Collons quin dia mes llarg!!!! Finalment a les 22.00 arribava a casa, amb una aventura mes per explicar!!!!
Vull donar les gracies a RendimentRace per proporcionar-me el producte d hidratacio durant la carrera, aixi com a la meva familia que sense ells tot aixo no seria possible. Tambe m'agradaria donar les gracies a l'Ivan Artigas el meu coach que amb el poc temps que fa que treballem junts ja hem trobo millor que mai!!!!
I a tu germanot nomes dirte que ets mes gran que el putu Tutankamon!!!! Gran cap de setmana al teu costat crack!!

ULTRATRAIL LES FONTS 2013 (XERTA)

3 ETAPES 120KM 6000M DESNIVELL+

Divendres 8 de març, a les 5 de la tarda sortiem un grup d'amics cremapotes direcció Xerta amb unes ganes boges de disfrutar com a camells, per les Terres de l'Ebre! El Yak, l'Oscar, el Josep, el Ruben, el Junior i un servidor ens obriem camí per l'autopista amb ganes d'arribar!!!!!!

1ª ETAPA 23KM 350M DESNIVELL+ (LA NOCTURNETA)

Divendres 8 de març,  a les 9 del vespre tot preparat per assaltar la primera etapa del que seria un gran cap de setmana i molt dur!!
Passava el control de sortida i m anava situant a la zona intermitja de la linia de sortida, els nervis es feien presents, ja tenia ganes de començar. Es comencen a sentir les paraules del director de carrera i...... patam comença la NOCTURNETA.
La carrera havia començat, havia agafat un bon ritme sortint pels carrers de xerta a 4.15 el kilometre un ritme massa rapid per lo que m'esperava en les seguents etapes, però jo hem sentia be i seguia tirant. En un tres i no res, ens endinsavem a la muntanya trobant la primera pujadeta, on ens menjariem practicament tot el desnivell de l'etapa. Era una pujada dolça, pero constant, sense donarme conte hem plantava al primer avituallament (Ossera), era mes o menys sobre el kilometre 7, les potes estaven molt be però el cap hem deia que frenes que allo era molt llarg, de repent després de baixadeta direcció Aldover un riu que baixava amb força el qual l'organització havia equipat amb cordes, hem feia reduir fort el ritme passantlo caminat, feia rato que la pluja havia fet acte de presencia, i ens plantavem a Aldover, segon avituallament, kilometre 14 i un grup de xaranga animava la proba, si senyor, ni la pluja els parava quina gent mes ben parida, una mica de platan un traget d'aigua i gass.  Amb un bon ritmet surtu d'Aldover amb la pluja que encara queia sobre el meu cap a estonas amb una certa força, pero a mi ja m'agrada jejeje! Tornava a creuar un riu q tambe baixava bastant fort, i equipat amb cordes quan sense donarme conte i seguint la llum del meu frontal passava per l'ultim avituallament (La Balaguera) mes o menys kilometre 18. Hem sentia be i portava un bon ritme per acabar l'etapa per sota de les 2 hores, però el meu cap prudent hem frenava, ja que allo nomes era un aperitiu de tot lo que ens esperava durant el cap de setmana. En un tres i no res, i despres de borejar un canal hem plantava al poble, ja la tenia la primera de les 3 etapes, la mes fàcil, pero per mi " la trampa d'aquesta ultra". I al final amb un temps de 2h i 3min entrava a meta  despres de 23kilometres !!!! Bones sensacion, però sense saber el que m'esperava!!!!!!

En arribar al casal de Xerta, que era on hi havia instalat el camp base (dutxes, menjar, fisios, doctor.......) una dutxa rapideta, a menjar algo hi ha intentar dormir rapid!!!!
Despres d'una bona dutxa i prendre algo per menjar arribaven tots els meus companys. Una mica de xirinola i de seguida sense donarnos conte la 1 de la matinada!!!!!!! Merdaaaa era super tard, cap al meu nidet (la furgoneta), hi ha intentar dormir, eren les 2 de la matinada que encara no havia tancat els ulls!!!!!

2ª ETAPA 70KM 4000M DESNIVELL+ (TRAIL DE LES FONTS)

Dissabte 9 de març, a les 4.45 sonava el despertador, no m'ho podia creure quasi no havia dormit i bufffffff..... m'esperava un trail de 70 km durissims!!!!!!

M' aixeco ràpidament, esmorzo algo quan ja vai començar a notar que la panxa no la tenia molt fina, nervis, el sopar de la nit.... correr, correr i prepara-ho tot q ja començaven a cridar els corredors per passar el control de sortida.

El meu pas per Paüls

Ja amb tot preparat i amb un nus a la panxa, passo el control de sortida i tot llest per assaltar la segona etapa!!!! El trail de les fonts havia començat i jo amb un ritmet prudent, començava a rodar. Tot sortint del poble, unes canals una mica perilloses feien estirar el grup en fila india, patinaven molt hi havien trams delicats, mica a mica anabem fent kilometres fins arribar al primer avituallament, Paüls. Aki vai decidir treure els pals, ja que a partir d'aqui la carrera s'enduria bastant. La primera pujada deu ni do, els quadriceps cremaven de valent, i la meva panxa no estava fina del tot, però seguia endavant. La pujada era durilla,  vaja d'aquelles que et desperten la musculatura de les cames, però anar fent vaig arribar al següent control, La Refoia, aixo m'indicava que ja havia assolit el primer dels pepinos que m'esperaven!!!! Les vistes eren magnífiques, haviem començat a descendir una mica, les cames m'ho agraïent. Els kilometres anaven caient, però no tenia gaires bones sensacions, la panxa maleida que no hem deixava trankil. I després d'algun repexonet que altre, hem plantava al següent punt de control, Prat del Comte, era el kilometre 26. Una breu paradeta, i endavant, la segona pujada m'esperava, bufffff, tela marinera aqui hem va tocar patir de valent, era una pujada d'aquelles que si et poses dret caus enradera!!!!! Finalment, la meva panxa va dir prou i després de sentarme en una pedra vaig poder treure el nus, aquell que hem perseguia desde bon matí. Després d'uns minuts, vaig rempendre la marxa per aquella pujada brutal, la sorpresa la vaig tenir a la part final de la pujada on una grimpada guapíssima, però igual de perillosa m'esperava, vaig disfrutar com un nen petit quin espectacle de la naturalesa.  Tot seguit, aquella grimpada donava pas a una cresta d'aquelles q t'afilen bé les ungles, un trosset una mica malparit tot sigui dit, ja que no saps molt be per ón encarar-la. Finalment, arribava al següent control, La Tossa d'Engrillo, un paisatge brutal m'estava observant, era molt xulu correr entre mig d'aquelles parets de pedra!!!!

Control de la Tossa d'Engrillo

 Era el kilometre 32 i després de haver-me tret el nus hem sentia millor!!! Vaig començar a baixar, a bon ritmet, però la baixada tambe era dura així que vai anar fent fins al següent control Sant Roc, allà sortia aigua per tot arreu era molt xulu, va ser aquí on vai decidir fer una parada tècnica per menjar bé, prendrem un gel..... Vam formar un grupet de 4 corredors i vam arrancar junts, una dura i llarga pujada ens esperava, deu ni do quina pujada, les cames començaven a tremolar, la qual cosa em feia veure que alló acabaria sent dur de collons. Anavem explicant historietes, la qüestio es desviar una mica la ment quan comences a estar cansat i particularment jo ho havia aconseguit i tot xino xano arribavem al següent punt de control, La Espina. Ara el grupet s'havia reduit, erem dos, el qual m'avisava de la dura baixada que ens esperava. Jo tot valent vaig començar a baixar a bon ritmet, el qual va fer que hem quedes sol. La baixada era d' aquelles dures i tècniques que sino estas destrossat, t'acaben de destrossar. Va ser aquí quant els meus genolls van començar a grinyolar, arribava al següent punt de control L'Alfara amb els genolls molt tocadets, però bueno, era el kilometre 53 i el meu cap era com una pedra, res no hem podia parar. Vaig fer una parada ràpida i tot sol vaig decidir afrontar la última pujada.  No era tant dura, i a ratos et deixava descansar, però amb tot el que portava a sobre tot es feia durissim, i se'm va fer llargaaaa, semblava que ja la tenia, i vinga mitja volta a la muntanya i sant tornemi, aquella pujada no s'acabava mai, però jo pujava a bon ritmet, la qual cosa va fer que adelantes a un parellet de corredors, allò m'ajudava a seguir endavant, mica a mica vaig anar arribant a dalt de la pujada, i altre cop una dura i tècnica baixada hem recordava el dolor als genolls, la meva preocupació era que passaria amb els genolls quan es refredessin? I l'endemà? Podria correr amb aquell dolor?? Wenu anar pensant vaig aconseguir aribar a l'ultim punt de control, La Font Nova. Allà una bona dona hem va untar be els genolls amb reflex, i després de fotre un mos, vaig decidir arrancar tot sol novament ja que no volia que la cosa es refredes molt. Una pujadeta curta, donava pas al que seria la traca final del trail de les Fonts, ràpidament hem vaig plantar al corriol que em portava fins al poble, ja ho tenia a tocar, quan de repent pels carrers de Xerta, i per culpa de unes marques de la cursa de diumenge, vaig agafar el camí equivocat, el qual hem feia sortir del poble, sort d'un noi amb una moto que hem va reconduir cap a la meta, la qüestio per sino en tenia prou un parellet mes de kilometres a les cames, en fi, coses que passen!!! I finalment amb un temps de 11h 28min creuava la meta!!!!!
Va ser aleshores quant el meu cos al parar va entrar en una crisis gastrointestinal el qual tot el que ingeria m ho feia treure. Sort de l'Irene, la infermera de la cursa que hem va recollir tot fet un nyap i gràcies als seus cuidados, hi ha una injecció de primperan el meu cos mica a mica va tornar en si. Finalment, vaig poder menjatr i veure amb una certa normalitat. Estava triturat i tocava anar a descansar que m'esperava l'ultima etapa de la ultra!!!!!!

3 ETAPA 27KM 1650M DESNIVELL + (LA CURSA DE LES FONTS)

Diumenge 10 de març, a les 6.45 sonava el despertador, no m'ho podia creure, el meu cos era com una taula de fusta, hem fotien mal tots els ossos del cos. Hem va costar moltissim poder baixar de la furgoneta, quin panorama semblava un ninot del Playmobil, la pregunta era ¿seré capaç de correr 27 kilometres?
Mica a mica, la cosa s'anava suavitzant, els músculs es calentaven una mica, lo únic que no milloraven eren els maleïts genolls, quin dolor!!!! Però no hi havia temps per lamentacions, o sigui que pit , collons i sang de roure!!!!! Vaig començar a preparar-ho tot i cap al control de sortida.

Molt cardat, però amb humor!!!!!!

A les 8 del matí i després del protocol de sortida arrancava la ultima etapa de la UT les Fonts!! El meu ritmet era mes que pèssim, però feia tot el que podia cada trepitjada semblava que hem clavessin punyals a les cames. Mica a mica vaig anar calentant, però nomes sortir del poble a la primera pujadeta, vaig donar-me conte de que aquella etapa seria una de les coses mes dures que mai he fet, aixi que vaig posar-me el mono de treballar i vaig treure tota la força mental que hem quedava per afrontar l'etapa. La pujada era llargueta, les meves cames s'havien calentat i els genolls pujant encara aguantaven, vaig anar fent a un ritmet baixet, ja que tenia el cos maxacat, però encara hem defensava, el problema mes gran no el tenia a les pujades, sino en aquelles dures baixades, que hem rebentaven els genolls, sort dels pals que frenaven els impactes, alló nomes acabava de començar i ja tenia ganes de que acabes, però no quedava res...... tot just arribava al control de la Roca Roja, sobre el kilometre 7, una baixadeta durilla, bueno realment tot per mi ja era dur, es la que ens conduïa fins a la que seria la pujada reina de l'etapa. M'ho vaig prendre amb calma, però tampoc es tractava d'anar a passejar, fins al control de la Font Parera, alla vaig intentar menjar algo, però no m'entrava res, ni fruita, ni codony, ni gels...... només podia veure aigua, suposo que lo del dia anterior m'haviua deixat una mica tocadet, en fi era lo que hi havia i tenia que seguir si o si endavant. La pujada era dura i llarga, però res que veure amb les del dia anterior, a trossos era dura, però tenia alguns descansos que et deixaven recuperar, vaig aprofitar per apretar una mica ja que els genolls pujant no hem feien mal. Mica a mica, anava avançant, al passar l'avituallament de les ombries de Paüls, no hem vai ni parar traguet d' aigua i amunt un final de pujada durillo era el que ens portava fins a la Coscollosa próxim punt de control, al arribar allà dalt, la doctora s'interessava pel meu estat de la panxa, cosa que hem va agradar i animar, jo estava bé, el meu problema en aquell moment eren els genolls!!! Una dura i tècnica baixada m'esperava, que dura se'm va fer, suposo que quant tens mal encara es fa mes dur del que es. No podia baixar quasi, però ara ja no hi havia qui hem frenes, ho tenia a tocar i mica a mica hem vaig obrir cami fins arribar al següent punt de control, La Font Nova, aquest ja el coneixia ja que el dia anterior també havia passat per allà. Vaig fer una paradeta tècnica, vaig prendre un "ibu" ja que el dolor era insuportable i vaig continuar, hem pensava que ja ho tenia tot fet, quan de repent sorpresa el final del dia anterior l'havien canviat, una baixada bastant dura hem desviava del camí que coneixia jo, quan de sobte una pujada que no era gaire llarga, però dura de collons, equipada amb cordes i tot de lo dura que era, quina sorpresa alló hem va acabar de matxacar les potes del tot!! Finalment, conseguia arribar al capdemunt tot rebentat, i una mica de pista i corriol hem portaven cap a Xerta altre cop!!! Ho havia aconseguit, la gent aplauidia i per un moment deixava els dolors de costat. Un altre FINISHER al meu currículum!!!!! i amb un temps de 4h32min creuava la linia de meta!!!

RESULTAT FINAL DESPRÉS DE 3 ETAPES 120KM 6000M DESNIVELL + 18H 5MIN POSICIÓ 45 DE LA GENERAL, 30 DE SÉNIOR MASCULÍ!!!! aaaaa i tendinitis als 2 genolls!!!

M'agradaria felicitar a tots els meus amics que van ser capaços de ser FINISHERS a la UT les Fonts!!! RUBEN PINYOL, JORDI GARCIA, OSCAR TAMAYO, JOSEP MARIA OLIVA I JOSEP SAUMELL!!!!!!

6 AMICS COMENÇAVEM L' AVENTURA I 6 AMICS LA VAM ACONSEGUIR ACABAR. ENHORABONA!!!

ULTRATRAIL SERRA DEL MONTSANT 2012!!!!!

Divendres 19 d'Octubre, els partes meteorologics eren cada vegada pitjors, es preveien fortes tormentes per dissabte, tot apuntava a que una vegada mes seria un dia èpic!!!!!

Dissabte 4:45 de la matinada, sonaba el despertador, bfffff havia arribat el gran dia, a les 5:15 cap a la gasolinera penedes on haviem quedat amb el Jordi Martí, el Sebastien Monges i el Junior, aqui començava l aventura direcció cap a Cornudella de Montsant.

Aki tenim la gran familia cremapota del Penedes!!! Sou un cracks!!

A les 7::00 del matí, ens plantavem a Cornudella, seguidament protocol d aterrisatge, buscar un bar per fer el cafetó i la cagadeta jajaja. Allà ens retrobem amb dos companys mes, el Gerard Martí i el Jordi Garcia, carai quina gran familia formem!!!!!
Recollim dorsals, i es comencen a fer presents els primers nervis, tot començaba a tenir sentit, ens comencem a preparar i cap al control de sortida, on ens revisaben les maletes amb el material obligatori.

Gran company de viatge Sebastien!!!

A les 9:00 al "briefing" de la carrera ens avisen que han retallat 7km per culpa del mal temps.Tot estava a punt per començar.
Una forca de diable de correfoc s'encenia per donar pas al tret de sortida, l'aventura començaba!!!!
La carrera havaia començat, rapidament ens ajuntem el Jordi, el Sebastien i jo i a les primeres pujades sortint del poble, comencem a adelantar posicions. Passem pel primer control els tres juntets, la carrera havia sortit rapideta, el Jordi estava fi i va començar a marcar un fort ritme el qual el Sebastien i jo no vam voler seguir allo era molt llarg i no era questió de tirar massa fort. Passem pel segon control el Sebastien i jo, el Jordi ja marxava per davant nostre,  mentres que el Gerard, el Junior i el Jordi seguien darrere, agafem bon ritmet fins arribar a Ulldemolins, tercer control i primera parada tècnica, allà m'esperava la meva familia, la Silvia, la Xenia, el Joan i la Sussana. Bfffff quina energia extra nomes de veure'ls era el km 15 i aprofitem per carregar bidons i menjar una miketa.

El Sebstein i jo fixant al control de Ulldemolins!!!!

 Reprenem la marxa jo i el Sebastien a bon ritmet direccio Margalef i  la Bisbal de Falset els kilometres anaven caient va ser a partir de la Bisbal al trobarnos una bona pujada quan vai començar a notarme una mica buit feia molt de rato que no menjaba res, la pujada al Mas Serrador se'm va fer durissima, el Sebastien va imposar un bon ritme i hem costava seguil, va començar a ploure amb una certa intensitat, quan hem vai donar conte de que m estava quedant sense aigua als bidons, merda quina cagada allo hem passaria factura, sort del Sebastien que m anava donant aigua. Quina pujada mes dura, collons no s'acabava mai. Finalment aconseguim arribar al control de dalt de la pujada sense saber la baixada que ens esperaba. Al començar a baixar direcció Cabacés, tela marinera no paraba de ploure, la baixada era infernal amb el fang fins als turmells, allo era un riu de fang que "heavy" no ser si era pitjor la pujada que haviem fet o la baixada aquella amb aquell fang. la gent començava a estar triturada i aquella baixada mataba a qualsevol. Finalment aconseguim arribar a Cabacés, després d'aquell tram tant dur les potetes començaven a fer una mica de figa, però a Cabacés m'esperava la meva família altre cop nova injecció d'energia. Aprofitem per fer una parada tècnica, menjar pasta, un tros d'entrepa, ibuprofeno que no falti, canvi de samarreta, ens posem el ""gore" agafem els pals i entre als aplaudiments de tota la gent reemprenem la marxa!!!!
Ja portavem 54km, encara ens en quedaven 40, casi res jajaja, pero ja teniem mes de la meitat al sac!!!!!

Control de Cabaces Km 54!!!

Ens quedava la part mes dura de la carrera, va començar a ploure molt fort, practicament no es veia res a 3 metres, els corriols eren rius d'aigua i fang, la carrera s'enduria per moments, però nosaltres seguiem endavant, cap al km 60 vaig començar a notar petites rampes als abductors, aqui va començar la lluita del meu cap, el terreny cada vegada era mes dur cada trepitjada era una petita relliscada i les cames se'n resentien.  Passem el control de la Figuera i novament una baixada impracticable, molt de fang, i sota una pluja intensa anem tirant avall direccio la Vilella Baixa i la Vilella Alta allà el terreny era una mica millor, sense tant de fang i ja no plovia tant. Vinga va que ja ho teniem, sortim de la Vilella Alta direcció Escaladei, ens esperaven uns 6km i uns 250m de desnivell positiu!!!!!
En arribar a Ecaladei, parada tecnica, mengem una mica, uns traguets de Coca-Cola, un ibuprofeno i seguim endavant!!!!!
L'aventura feia rato que s'havia endurit per culpa del fang i la pluja, peró nosaltres seguiem amb lo nostre, ens posem el frontal, i..... "sin prisa pero sin pausa" agafem direcció la Morera de Montsant penultim control de la carrera, ens quedava un tros molt dur, se'm va fer etern arribar al poble, unes pujades bastant dures hem recordaben com tenia les potetes!!!!! Finalment aconseguiem arribar a la Morera de Montsant.
Collons!!!!!! Ja ho teniem a tocar, 8km de petits tobogans i veuriem les llums de Cornudella de Montsant un altre cop!!!!
El terreny seguia molt complicat, pujades amb un pam de fang, les cames ja no responien portabem 86 km i tot era ja un suplici, però mica a mica seguim endavant. Vam començar a agafar un bon ritmet tot ilusionats de que ja arribabem i just abans de l'ultim control encara vam adelantar a tres corredors, fitxem al control i gas cap avall ja veiem la llum del poble, ràpidament ens vam plantar al poble, l'alegria ens desbordaba ho haviem aconseguit un altre cop una ULTRATRAIL mes al nostre curriculum, havien sigut un munt d'hores d'alegries i patiment, la gent del poble ens aplaudia efusivament mentres se'm posava la pell de gallina, carai quina sensació, no es pot explicar amb paraules, lo que si ser segur es que no es pot pagar amb diners.
I.................. després de 92km i 12h42min el meu company Sebastien i jo fixavem al control de meta.
Resultat final posicio 40 i 41 i 1ers classificats per equips TERRADESPORTS VILAFRANCA!!!!!!

FELICITATS GERMANOT!!!!

M'agradaria felicitar al meu amic Jordi Martí el qual va fer 9ena posicio amb un temps de 10h58min ets molt gran titu, una vegada mes demostrant que ets un crack, encara haig d aprendre moltes coses de tu!!!!! Gran carrera germanot!!!!!
I donar les gracies a la meva familia per seguirme d'aprop i ajudarme en moments dificils!!!! I no hem vull oblidar de tu Oscar ets el que fas possible que jo aconsegueixi aquets reptes gracies!!!!!!!!

UltraTrail Nuria Queralt 2012

Era divendres dia 29 de juny, feia temps que esperava aquesta carrera, per fi havia arribat, era l'hora de preparar les coses i anar cap a Berga, allà ens esperava una altra bestia parda, el Cesc, quin crack!!!!
Vam agafar la comanche del Pep direcció cap el càmping Berga Resort amb els nervis corresponents abans d'una gran carrera i vam passar la nit.
 Per fi era 30 de juny, havia arribat el dia, eren les 6 del mati i el despertador sonava per començar el que seria un dia llarguíssim, ple de bons i mals moments. a les 7 del mati agafem l'autocar direcció Queralbs on pugem el cremallera que ens portara fins a Núria, lloc on a de començar la carrera. Un cop hem arribat a Núria amb meus companys de viatge i grans amics, el Pep i el Cesc recollim el dorsal i seguidament ens comencem a preparar per la gran sortida!!!!

<><>

Moments abans de la sortida amb el Cesc i el Pep!!

Molt nerviosos, agafem posicions capdavanteres a la mateixa línia de sortida, quin parell de sonats... estavem davant de tot!!!
A les 11 del mati "patam" comença la carrera!!!, sortida rapideta darrera d'aquells dos fieres en direcció Fontalba. Vaig baixar el ritme en trobar les primeres pujadetes, ràpidament hem van fer pujar les pulsacions i vaig començar a agafar un ritme suau però constant, feia molta calor i teníem 92 km per endavant, fins el primer control cap problema, la carrera fluia molt bé. en arribar al control vaig fer una paradeta petita per agafar un parell de talls de síndria i endavant! començava lo bo, de repent i amb la síndria encara a la gola, aixeco el cap i... tenia davant el primer desnivell important de la carrera, el pas dels lladres, deu ni do quina pujadeta fins a quasi 2600m d altitud, durant la llarga pujada d'uns 3 km i uns 700m de desnivell, vaig començar a notar com tibaven els músculs de les cames, vaig treure els pals de la maleta i amunt!!!! En arribar a dalt de tot ens esperaven uns kilometres de baixada amb algun repexonet que altre fins arribar al segon control, en ell vaig començar a carregar els bidons que ja s'ha havien buidat, i ràpidament... gas cap avall! direccio cap a la Molina!!!! Desprès d' uns km de baixadeta al creuar la collada de Tosses hem vaig trobar amb una família que estava veient com passava la gent i l home s'em va acostar tot oferint-me un glassó, mel vaig posar a la boca i... quina manera de refrescar, una sensació brutal donada les temperatures altes que ens estaven castigant! Vaig començar a notar que tenia gana, quant de cop, desprès de baixar bastant lleuger, arribava al tercer control, La Molina, allà m'esperava un bon plat de pasta. M'ho vaig prendre en calma, ja que sabia que la pujada, el coll de pal seria molt dura, desprès d'uns 15 minuts i d'haver recarregat els bidons vaig començar a tirar amunt ja que m'esperava una bona pujada d'uns 6 km i uns 650m de desnivell, va ser en ella on hem vaig donar compte de la calor que feia, entre la calor i el vent que t'assecava la boca, hem vaig pulir molt ràpidament els dos bidons d'aigua i a mes o menys a 1 km de coronar el coll de pal, desprès de portar un rato sense veure, perquè m havia quedat sense aigua, vaig començar a notar uns símptomes importants de deshidratacio, com la pell de gallina i mareigs, vaig agafar la primera ombra que vaig trobar i hem vaig esparracar al terra a l' espera d'algú que hem pogues donar una mica d'aigua.

Coll de Pal!!!!

Desprès d'un 5 minuts tirat al terra va aparèixer un dels meus salvadors, un home, hem va omplir un dels meus bidons d aigua el qual hem va permetre arribar al seguen control, quin tio mes gran!!! si senyor!!! vaig arribar al control i vaig veure uns talls de sindria,sem feia la boca aigua, així que vaig començar a deleitarme amb uns bons talls, vaig carregar els dos bidons i vaig continuar per una pujadeta que es deixava fer bé però amb una baixada que es va fer interminable fins a Bagà, vaig arribar amb els genolls doblegats, quina baixada mes dura!!!! Desprès de 7h i 20 min estava a la meitat de la carrera!! Vaig fer una parada rapida ja que m havien dit que un dels meus amics estava a 10 min, així que vaig menjar uns talls de meló sense imaginar que estava apunt de patir el moment mes xungo del viatge. En sortir de Bagà, una pujada fortíssima hem va posar en un punt molt critic, vaig començar a notar com dintre meu algo començava a fallar, tenia molt mal de panxa i nauseas, va ser molt dur perquè tenia ganes de vomitar però, no podia, van ser uns kilòmetres molt llargs fins arribar al seguent control el qual hem vaig tirar al terra com un drap i desprès d'un ratet va arribar el meu segon gran salvador, un home d'uns 45 anys amb experiència que en veurem allà tirat es va acostar interessat per mi, li vaig explicar el que hem passava i hem va donar un parell de consells, hem va dir que intentes vomitar i desprès hem prengues un ibuprofeno, en el primer moment vaig pensar que estava sonat, però al cap d uns minuts estava tant cardat que vaig decidir fer-li cas...

Llavors va començar la meva recuperació miraculosa gracies als consells d'un "veterano" de guerra. Al cap de 5 min d'haver seguit els seus consells, vaig decidir aixecar-me i seguir endavant, ràpidament hem vaig donar conta de què m'havia recuperat i vaig agafar un bon ritme fins al seguen control, Saldes. En arribar al control de Saldes vaig fer una parada tècnica per canviar la gorra pel buff i el frontal ja que havia entrat la nit. A Saldes va ser on vaig conèixer en Carlos, el que va ser un bon company de viatge durant la nit. Vam decidir afrontar junts la pujada mes bèstia de la prova, després de 62km ens esperava una pujada de 10km i 1400m de desnivell possitiu..."tela marinera". Vam començar a pujar a bon ritme, la veritat es que fins al seguen control que estava just a la meitat de la pujada hem va portar bastant collat, però, un cop vam parar al control i desprès d'uns traguets de coca-cola vam rependre la marxa i ja vaig ser jo el que vaig marcar el ritme pujant a la famosa Gallina Pelada, quina pujada mes dura, les cames ja no responien i ja feia estona que l'únic que et feia seguir era el cap i el cor. la pujada era interminable i feia un vent fred que ens estava maxacant així q vam parar per posar-nos el paravent i vam continuar pujant com podíem ja que el fred ens contracturava les cames. Un cop vam arribar al cim, vam començar a baixar ràpidament per una baixada super tècnica d'uns 2 km fins arribar al seguent control en el que ens vam menjar un parell de sandwitch, varem pendre uns traguets de coca-cola junt amb un ibuprofeno, ja que tenia un genoll que hem feia la guitza desde feia uns kilometres. Cuant el carlos i jo vem estar apunt vam agafar pista avall a un bon ritmet, fins i tot vem agafar un parell de corredors. Jo hem tornava a notar ple d'energia. El Carlos ja feia rato que hem deia que no podia mes,però jo el feia seguir, rapidament ens vam plantar a l'ultim control i va ser llavors quan hem va dir que tires jo sol,que ell no podia seguir el ritme que li havia imposat desde el control anterior, hem va saber greu ja que portàvem moltes hores junts, però jo hem notava fort, vai reprendre la marxa sol m esperava la ultima pujada de la carrera la del Santuari de Queralt, uns 400 m de desnivell positiu i ja ho tindria, vai agafar un ritme altet, amb l'única companyia dels meus pals vaig comença a pujar amb força i cuan ja portava uns kilòmetres de pujar a bon ritme vaig agafar a un parell de corredors i vaig adonar-me de que portava un ritme molt alt, així que vaig seguir tirant tot baixant rapidet, vaig avançar a un altre corredor, estava emocionat, feia rato que veia les llumetes de Berga, sabia que ho havia aconseguit, un parell de kilòmetres i entrava a la meta així que vaig accelerar pels carrers de Berga tot emocionat, encara vaig tindre temps d'avançar un parell de corredors mes. Després de 17h i 30min vaig travessar la línea de meta en la posició 37!!!! , després de moments molt durs, després de moments molt bons, ho havia conseguit!!! La sensació que el meu cos va experimentar no la puc explicar, va ser una explosió d'alegria immensa!! REPTE CONSEGUIT!!!!!!!!!!!!!!

Vull aprofitar donar les gracies a tots els que han fet possible que aconseguís aquest repte de tal magnitud!!!!! AMICS, FAMILIA, PREPARADOR.....