Follow by Email

jueves, 5 de julio de 2012

UltraTrail Nuria Queralt 2012

Era divendres dia 29 de juny, feia temps que esperava aquesta carrera, per fi havia arribat, era l'hora de preparar les coses i anar cap a Berga, allà ens esperava una altra bestia parda, el Cesc, quin crack!!!!
Vam agafar la comanche del Pep direcció cap el càmping Berga Resort amb els nervis corresponents abans d'una gran carrera i vam passar la nit.
 Per fi era 30 de juny, havia arribat el dia, eren les 6 del mati i el despertador sonava per començar el que seria un dia llarguíssim, ple de bons i mals moments. a les 7 del mati agafem l'autocar direcció Queralbs on pugem el cremallera que ens portara fins a Núria, lloc on a de començar la carrera. Un cop hem arribat a Núria amb meus companys de viatge i grans amics, el Pep i el Cesc recollim el dorsal i seguidament ens comencem a preparar per la gran sortida!!!!


<><>
Moments abans de la sortida amb el Cesc i el Pep!!


Molt nerviosos, agafem posicions capdavanteres a la mateixa línia de sortida, quin parell de sonats... estavem davant de tot!!!
A les 11 del mati "patam" comença la carrera!!!, sortida rapideta darrera d'aquells dos fieres en direcció Fontalba. Vaig baixar el ritme en trobar les primeres pujadetes, ràpidament hem van fer pujar les pulsacions i vaig començar a agafar un ritme suau però constant, feia molta calor i teníem 92 km per endavant, fins el primer control cap problema, la carrera fluia molt bé. en arribar al control vaig fer una paradeta petita per agafar un parell de talls de síndria i endavant! començava lo bo, de repent i amb la síndria encara a la gola, aixeco el cap i... tenia davant el primer desnivell important de la carrera, el pas dels lladres, deu ni do quina pujadeta fins a quasi 2600m d altitud, durant la llarga pujada d'uns 3 km i uns 700m de desnivell, vaig començar a notar com tibaven els músculs de les cames, vaig treure els pals de la maleta i amunt!!!! En arribar a dalt de tot ens esperaven uns kilometres de baixada amb algun repexonet que altre fins arribar al segon control, en ell vaig començar a carregar els bidons que ja s'ha havien buidat, i ràpidament... gas cap avall! direccio cap a la Molina!!!! Desprès d' uns km de baixadeta al creuar la collada de Tosses hem vaig trobar amb una família que estava veient com passava la gent i l home s'em va acostar tot oferint-me un glassó, mel vaig posar a la boca i... quina manera de refrescar, una sensació brutal donada les temperatures altes que ens estaven castigant! Vaig començar a notar que tenia gana, quant de cop, desprès de baixar bastant lleuger, arribava al tercer control, La Molina, allà m'esperava un bon plat de pasta. M'ho vaig prendre en calma, ja que sabia que la pujada, el coll de pal seria molt dura, desprès d'uns 15 minuts i d'haver recarregat els bidons vaig començar a tirar amunt ja que m'esperava una bona pujada d'uns 6 km i uns 650m de desnivell, va ser en ella on hem vaig donar compte de la calor que feia, entre la calor i el vent que t'assecava la boca, hem vaig pulir molt ràpidament els dos bidons d'aigua i a mes o menys a 1 km de coronar el coll de pal, desprès de portar un rato sense veure, perquè m havia quedat sense aigua, vaig començar a notar uns símptomes importants de deshidratacio, com la pell de gallina i mareigs, vaig agafar la primera ombra que vaig trobar i hem vaig esparracar al terra a l' espera d'algú que hem pogues donar una mica d'aigua.


Coll de Pal!!!!


Desprès d'un 5 minuts tirat al terra va aparèixer un dels meus salvadors, un home, hem va omplir un dels meus bidons d aigua el qual hem va permetre arribar al seguen control, quin tio mes gran!!! si senyor!!! vaig arribar al control i vaig veure uns talls de sindria,sem feia la boca aigua, així que vaig començar a deleitarme amb uns bons talls, vaig carregar els dos bidons i vaig continuar per una pujadeta que es deixava fer bé però amb una baixada que es va fer interminable fins a Bagà, vaig arribar amb els genolls doblegats, quina baixada mes dura!!!! Desprès de 7h i 20 min estava a la meitat de la carrera!! Vaig fer una parada rapida ja que m havien dit que un dels meus amics estava a 10 min, així que vaig menjar uns talls de meló sense imaginar que estava apunt de patir el moment mes xungo del viatge. En sortir de Bagà, una pujada fortíssima hem va posar en un punt molt critic, vaig començar a notar com dintre meu algo començava a fallar, tenia molt mal de panxa i nauseas, va ser molt dur perquè tenia ganes de vomitar però, no podia, van ser uns kilòmetres molt llargs fins arribar al seguent control el qual hem vaig tirar al terra com un drap i desprès d'un ratet va arribar el meu segon gran salvador, un home d'uns 45 anys amb experiència que en veurem allà tirat es va acostar interessat per mi, li vaig explicar el que hem passava i hem va donar un parell de consells, hem va dir que intentes vomitar i desprès hem prengues un ibuprofeno, en el primer moment vaig pensar que estava sonat, però al cap d uns minuts estava tant cardat que vaig decidir fer-li cas...



Llavors va començar la meva recuperació miraculosa gracies als consells d'un "veterano" de guerra. Al cap de 5 min d'haver seguit els seus consells, vaig decidir aixecar-me i seguir endavant, ràpidament hem vaig donar conta de què m'havia recuperat i vaig agafar un bon ritme fins al seguen control, Saldes. En arribar al control de Saldes vaig fer una parada tècnica per canviar la gorra pel buff i el frontal ja que havia entrat la nit. A Saldes va ser on vaig conèixer en Carlos, el que va ser un bon company de viatge durant la nit. Vam decidir afrontar junts la pujada mes bèstia de la prova, després de 62km ens esperava una pujada de 10km i 1400m de desnivell possitiu..."tela marinera". Vam començar a pujar a bon ritme, la veritat es que fins al seguen control que estava just a la meitat de la pujada hem va portar bastant collat, però, un cop vam parar al control i desprès d'uns traguets de coca-cola vam rependre la marxa i ja vaig ser jo el que vaig marcar el ritme pujant a la famosa Gallina Pelada, quina pujada mes dura, les cames ja no responien i ja feia estona que l'únic que et feia seguir era el cap i el cor. la pujada era interminable i feia un vent fred que ens estava maxacant així q vam parar per posar-nos el paravent i vam continuar pujant com podíem ja que el fred ens contracturava les cames. Un cop vam arribar al cim, vam començar a baixar ràpidament per una baixada super tècnica d'uns 2 km fins arribar al seguent control en el que ens vam menjar un parell de sandwitch, varem pendre uns traguets de coca-cola junt amb un ibuprofeno, ja que tenia un genoll que hem feia la guitza desde feia uns kilometres. Cuant el carlos i jo vem estar apunt vam agafar pista avall a un bon ritmet, fins i tot vem agafar un parell de corredors. Jo hem tornava a notar ple d'energia. El Carlos ja feia rato que hem deia que no podia mes,però jo el feia seguir, rapidament ens vam plantar a l'ultim control i va ser llavors quan hem va dir que tires jo sol,que ell no podia seguir el ritme que li havia imposat desde el control anterior, hem va saber greu ja que portàvem moltes hores junts, però jo hem notava fort, vai reprendre la marxa sol m esperava la ultima pujada de la carrera la del Santuari de Queralt, uns 400 m de desnivell positiu i ja ho tindria, vai agafar un ritme altet, amb l'única companyia dels meus pals vaig comença a pujar amb força i cuan ja portava uns kilòmetres de pujar a bon ritme vaig agafar a un parell de corredors i vaig adonar-me de que portava un ritme molt alt, així que vaig seguir tirant tot baixant rapidet, vaig avançar a un altre corredor, estava emocionat, feia rato que veia les llumetes de Berga, sabia que ho havia aconseguit, un parell de kilòmetres i entrava a la meta així que vaig accelerar pels carrers de Berga tot emocionat, encara vaig tindre temps d'avançar un parell de corredors mes. Després de 17h i 30min vaig travessar la línea de meta en la posició 37!!!! , després de moments molt durs, després de moments molt bons, ho havia conseguit!!! La sensació que el meu cos va experimentar no la puc explicar, va ser una explosió d'alegria immensa!! REPTE CONSEGUIT!!!!!!!!!!!!!!

Vull aprofitar donar les gracies a tots els que han fet possible que aconseguís aquest repte de tal magnitud!!!!! AMICS, FAMILIA, PREPARADOR.....

2 comentarios:

  1. guapooooooo!!!!!!!!!! ara ja ens podem comentar per aqui!! ajajaj

    ResponderEliminar
  2. Felicitats Makinot!!! quina cremada de pota et vas cardar eh! gran blog crack! molt ben redactat, m'he sentit com si jo mateix l'hagués feta

    ResponderEliminar