ULTRATRAIL LES FONTS 2013 (XERTA)

3 ETAPES 120KM 6000M DESNIVELL+

Divendres 8 de març, a les 5 de la tarda sortiem un grup d'amics cremapotes direcció Xerta amb unes ganes boges de disfrutar com a camells, per les Terres de l'Ebre! El Yak, l'Oscar, el Josep, el Ruben, el Junior i un servidor ens obriem camí per l'autopista amb ganes d'arribar!!!!!!

1ª ETAPA 23KM 350M DESNIVELL+ (LA NOCTURNETA)

Divendres 8 de març,  a les 9 del vespre tot preparat per assaltar la primera etapa del que seria un gran cap de setmana i molt dur!!
Passava el control de sortida i m anava situant a la zona intermitja de la linia de sortida, els nervis es feien presents, ja tenia ganes de començar. Es comencen a sentir les paraules del director de carrera i...... patam comença la NOCTURNETA.
La carrera havia començat, havia agafat un bon ritme sortint pels carrers de xerta a 4.15 el kilometre un ritme massa rapid per lo que m'esperava en les seguents etapes, però jo hem sentia be i seguia tirant. En un tres i no res, ens endinsavem a la muntanya trobant la primera pujadeta, on ens menjariem practicament tot el desnivell de l'etapa. Era una pujada dolça, pero constant, sense donarme conte hem plantava al primer avituallament (Ossera), era mes o menys sobre el kilometre 7, les potes estaven molt be però el cap hem deia que frenes que allo era molt llarg, de repent després de baixadeta direcció Aldover un riu que baixava amb força el qual l'organització havia equipat amb cordes, hem feia reduir fort el ritme passantlo caminat, feia rato que la pluja havia fet acte de presencia, i ens plantavem a Aldover, segon avituallament, kilometre 14 i un grup de xaranga animava la proba, si senyor, ni la pluja els parava quina gent mes ben parida, una mica de platan un traget d'aigua i gass.  Amb un bon ritmet surtu d'Aldover amb la pluja que encara queia sobre el meu cap a estonas amb una certa força, pero a mi ja m'agrada jejeje! Tornava a creuar un riu q tambe baixava bastant fort, i equipat amb cordes quan sense donarme conte i seguint la llum del meu frontal passava per l'ultim avituallament (La Balaguera) mes o menys kilometre 18. Hem sentia be i portava un bon ritme per acabar l'etapa per sota de les 2 hores, però el meu cap prudent hem frenava, ja que allo nomes era un aperitiu de tot lo que ens esperava durant el cap de setmana. En un tres i no res, i despres de borejar un canal hem plantava al poble, ja la tenia la primera de les 3 etapes, la mes fàcil, pero per mi " la trampa d'aquesta ultra". I al final amb un temps de 2h i 3min entrava a meta  despres de 23kilometres !!!! Bones sensacion, però sense saber el que m'esperava!!!!!!

En arribar al casal de Xerta, que era on hi havia instalat el camp base (dutxes, menjar, fisios, doctor.......) una dutxa rapideta, a menjar algo hi ha intentar dormir rapid!!!!
Despres d'una bona dutxa i prendre algo per menjar arribaven tots els meus companys. Una mica de xirinola i de seguida sense donarnos conte la 1 de la matinada!!!!!!! Merdaaaa era super tard, cap al meu nidet (la furgoneta), hi ha intentar dormir, eren les 2 de la matinada que encara no havia tancat els ulls!!!!!

2ª ETAPA 70KM 4000M DESNIVELL+ (TRAIL DE LES FONTS)

Dissabte 9 de març, a les 4.45 sonava el despertador, no m'ho podia creure quasi no havia dormit i bufffffff..... m'esperava un trail de 70 km durissims!!!!!!

M' aixeco ràpidament, esmorzo algo quan ja vai començar a notar que la panxa no la tenia molt fina, nervis, el sopar de la nit.... correr, correr i prepara-ho tot q ja començaven a cridar els corredors per passar el control de sortida.

El meu pas per Paüls

Ja amb tot preparat i amb un nus a la panxa, passo el control de sortida i tot llest per assaltar la segona etapa!!!! El trail de les fonts havia començat i jo amb un ritmet prudent, començava a rodar. Tot sortint del poble, unes canals una mica perilloses feien estirar el grup en fila india, patinaven molt hi havien trams delicats, mica a mica anabem fent kilometres fins arribar al primer avituallament, Paüls. Aki vai decidir treure els pals, ja que a partir d'aqui la carrera s'enduria bastant. La primera pujada deu ni do, els quadriceps cremaven de valent, i la meva panxa no estava fina del tot, però seguia endavant. La pujada era durilla,  vaja d'aquelles que et desperten la musculatura de les cames, però anar fent vaig arribar al següent control, La Refoia, aixo m'indicava que ja havia assolit el primer dels pepinos que m'esperaven!!!! Les vistes eren magnífiques, haviem començat a descendir una mica, les cames m'ho agraïent. Els kilometres anaven caient, però no tenia gaires bones sensacions, la panxa maleida que no hem deixava trankil. I després d'algun repexonet que altre, hem plantava al següent punt de control, Prat del Comte, era el kilometre 26. Una breu paradeta, i endavant, la segona pujada m'esperava, bufffff, tela marinera aqui hem va tocar patir de valent, era una pujada d'aquelles que si et poses dret caus enradera!!!!! Finalment, la meva panxa va dir prou i després de sentarme en una pedra vaig poder treure el nus, aquell que hem perseguia desde bon matí. Després d'uns minuts, vaig rempendre la marxa per aquella pujada brutal, la sorpresa la vaig tenir a la part final de la pujada on una grimpada guapíssima, però igual de perillosa m'esperava, vaig disfrutar com un nen petit quin espectacle de la naturalesa.  Tot seguit, aquella grimpada donava pas a una cresta d'aquelles q t'afilen bé les ungles, un trosset una mica malparit tot sigui dit, ja que no saps molt be per ón encarar-la. Finalment, arribava al següent control, La Tossa d'Engrillo, un paisatge brutal m'estava observant, era molt xulu correr entre mig d'aquelles parets de pedra!!!!

Control de la Tossa d'Engrillo

 Era el kilometre 32 i després de haver-me tret el nus hem sentia millor!!! Vaig començar a baixar, a bon ritmet, però la baixada tambe era dura així que vai anar fent fins al següent control Sant Roc, allà sortia aigua per tot arreu era molt xulu, va ser aquí on vai decidir fer una parada tècnica per menjar bé, prendrem un gel..... Vam formar un grupet de 4 corredors i vam arrancar junts, una dura i llarga pujada ens esperava, deu ni do quina pujada, les cames començaven a tremolar, la qual cosa em feia veure que alló acabaria sent dur de collons. Anavem explicant historietes, la qüestio es desviar una mica la ment quan comences a estar cansat i particularment jo ho havia aconseguit i tot xino xano arribavem al següent punt de control, La Espina. Ara el grupet s'havia reduit, erem dos, el qual m'avisava de la dura baixada que ens esperava. Jo tot valent vaig començar a baixar a bon ritmet, el qual va fer que hem quedes sol. La baixada era d' aquelles dures i tècniques que sino estas destrossat, t'acaben de destrossar. Va ser aquí quant els meus genolls van començar a grinyolar, arribava al següent punt de control L'Alfara amb els genolls molt tocadets, però bueno, era el kilometre 53 i el meu cap era com una pedra, res no hem podia parar. Vaig fer una parada ràpida i tot sol vaig decidir afrontar la última pujada.  No era tant dura, i a ratos et deixava descansar, però amb tot el que portava a sobre tot es feia durissim, i se'm va fer llargaaaa, semblava que ja la tenia, i vinga mitja volta a la muntanya i sant tornemi, aquella pujada no s'acabava mai, però jo pujava a bon ritmet, la qual cosa va fer que adelantes a un parellet de corredors, allò m'ajudava a seguir endavant, mica a mica vaig anar arribant a dalt de la pujada, i altre cop una dura i tècnica baixada hem recordava el dolor als genolls, la meva preocupació era que passaria amb els genolls quan es refredessin? I l'endemà? Podria correr amb aquell dolor?? Wenu anar pensant vaig aconseguir aribar a l'ultim punt de control, La Font Nova. Allà una bona dona hem va untar be els genolls amb reflex, i després de fotre un mos, vaig decidir arrancar tot sol novament ja que no volia que la cosa es refredes molt. Una pujadeta curta, donava pas al que seria la traca final del trail de les Fonts, ràpidament hem vaig plantar al corriol que em portava fins al poble, ja ho tenia a tocar, quan de repent pels carrers de Xerta, i per culpa de unes marques de la cursa de diumenge, vaig agafar el camí equivocat, el qual hem feia sortir del poble, sort d'un noi amb una moto que hem va reconduir cap a la meta, la qüestio per sino en tenia prou un parellet mes de kilometres a les cames, en fi, coses que passen!!! I finalment amb un temps de 11h 28min creuava la meta!!!!!
Va ser aleshores quant el meu cos al parar va entrar en una crisis gastrointestinal el qual tot el que ingeria m ho feia treure. Sort de l'Irene, la infermera de la cursa que hem va recollir tot fet un nyap i gràcies als seus cuidados, hi ha una injecció de primperan el meu cos mica a mica va tornar en si. Finalment, vaig poder menjatr i veure amb una certa normalitat. Estava triturat i tocava anar a descansar que m'esperava l'ultima etapa de la ultra!!!!!!

3 ETAPA 27KM 1650M DESNIVELL + (LA CURSA DE LES FONTS)

Diumenge 10 de març, a les 6.45 sonava el despertador, no m'ho podia creure, el meu cos era com una taula de fusta, hem fotien mal tots els ossos del cos. Hem va costar moltissim poder baixar de la furgoneta, quin panorama semblava un ninot del Playmobil, la pregunta era ¿seré capaç de correr 27 kilometres?
Mica a mica, la cosa s'anava suavitzant, els músculs es calentaven una mica, lo únic que no milloraven eren els maleïts genolls, quin dolor!!!! Però no hi havia temps per lamentacions, o sigui que pit , collons i sang de roure!!!!! Vaig començar a preparar-ho tot i cap al control de sortida.

Molt cardat, però amb humor!!!!!!

A les 8 del matí i després del protocol de sortida arrancava la ultima etapa de la UT les Fonts!! El meu ritmet era mes que pèssim, però feia tot el que podia cada trepitjada semblava que hem clavessin punyals a les cames. Mica a mica vaig anar calentant, però nomes sortir del poble a la primera pujadeta, vaig donar-me conte de que aquella etapa seria una de les coses mes dures que mai he fet, aixi que vaig posar-me el mono de treballar i vaig treure tota la força mental que hem quedava per afrontar l'etapa. La pujada era llargueta, les meves cames s'havien calentat i els genolls pujant encara aguantaven, vaig anar fent a un ritmet baixet, ja que tenia el cos maxacat, però encara hem defensava, el problema mes gran no el tenia a les pujades, sino en aquelles dures baixades, que hem rebentaven els genolls, sort dels pals que frenaven els impactes, alló nomes acabava de començar i ja tenia ganes de que acabes, però no quedava res...... tot just arribava al control de la Roca Roja, sobre el kilometre 7, una baixadeta durilla, bueno realment tot per mi ja era dur, es la que ens conduïa fins a la que seria la pujada reina de l'etapa. M'ho vaig prendre amb calma, però tampoc es tractava d'anar a passejar, fins al control de la Font Parera, alla vaig intentar menjar algo, però no m'entrava res, ni fruita, ni codony, ni gels...... només podia veure aigua, suposo que lo del dia anterior m'haviua deixat una mica tocadet, en fi era lo que hi havia i tenia que seguir si o si endavant. La pujada era dura i llarga, però res que veure amb les del dia anterior, a trossos era dura, però tenia alguns descansos que et deixaven recuperar, vaig aprofitar per apretar una mica ja que els genolls pujant no hem feien mal. Mica a mica, anava avançant, al passar l'avituallament de les ombries de Paüls, no hem vai ni parar traguet d' aigua i amunt un final de pujada durillo era el que ens portava fins a la Coscollosa próxim punt de control, al arribar allà dalt, la doctora s'interessava pel meu estat de la panxa, cosa que hem va agradar i animar, jo estava bé, el meu problema en aquell moment eren els genolls!!! Una dura i tècnica baixada m'esperava, que dura se'm va fer, suposo que quant tens mal encara es fa mes dur del que es. No podia baixar quasi, però ara ja no hi havia qui hem frenes, ho tenia a tocar i mica a mica hem vaig obrir cami fins arribar al següent punt de control, La Font Nova, aquest ja el coneixia ja que el dia anterior també havia passat per allà. Vaig fer una paradeta tècnica, vaig prendre un "ibu" ja que el dolor era insuportable i vaig continuar, hem pensava que ja ho tenia tot fet, quan de repent sorpresa el final del dia anterior l'havien canviat, una baixada bastant dura hem desviava del camí que coneixia jo, quan de sobte una pujada que no era gaire llarga, però dura de collons, equipada amb cordes i tot de lo dura que era, quina sorpresa alló hem va acabar de matxacar les potes del tot!! Finalment, conseguia arribar al capdemunt tot rebentat, i una mica de pista i corriol hem portaven cap a Xerta altre cop!!! Ho havia aconseguit, la gent aplauidia i per un moment deixava els dolors de costat. Un altre FINISHER al meu currículum!!!!! i amb un temps de 4h32min creuava la linia de meta!!!

RESULTAT FINAL DESPRÉS DE 3 ETAPES 120KM 6000M DESNIVELL + 18H 5MIN POSICIÓ 45 DE LA GENERAL, 30 DE SÉNIOR MASCULÍ!!!! aaaaa i tendinitis als 2 genolls!!!

M'agradaria felicitar a tots els meus amics que van ser capaços de ser FINISHERS a la UT les Fonts!!! RUBEN PINYOL, JORDI GARCIA, OSCAR TAMAYO, JOSEP MARIA OLIVA I JOSEP SAUMELL!!!!!!

6 AMICS COMENÇAVEM L' AVENTURA I 6 AMICS LA VAM ACONSEGUIR ACABAR. ENHORABONA!!!